Què es diu, aquests dies? Què succeeix? Doncs que continuen les declaracions, fets i decisions en contra de la voluntat de la majoria de catalans sobre l'1 d’octubre. Cada situació mereixeria una reflexió específica però s'acumulen constantment i ja en son moltes. En triarem, però, alguna, per a formular unes preguntes oportunes...
La dignitat es pot definir com la “qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolerar d’ésser ofès”. També seria la “qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que l’humiliïn ni degradin”.
Des d'aquest enfocament, com qualificar la societat catalana i als seus representants polítics? No cal recordar la història des de 1714 ni des de la Transició espanyola; és coneguda i patida! És possible, i un deure, sotmetre el que succeeix a aquest valor universal i irrenunciable que és la Dignitat.
S'ha celebrat un acte en el qual la majoria d'ajuntaments del país s'han compromès a col·laborar en la celebració d'un referèndum l'1 d’octubre. El govern espanyol, amb un sol alcalde del PP en tot Catalunya, considera un fracàs el suport municipal al referèndum i C’s diu que els ajuntaments presents només signifiquen el 43% dels votants. Per la seva banda, el PSOE amenaça als alcaldes que col·laborin amb el referèndum i els líders socialistes catalans no assisteixen a la presentació del projecte del mateix. CSQP diu que el referèndum previst no és el que necessita Catalunya i l’alcaldessa de Barcelona tampoc va assistir a l'acte de suport al referèndum.
Segons informa el prestigiós economista Niño Becerra, de 1980 a 2014 Catalunya ha aportat a Espanya 220.000 milions d'euros més dels que ha rebut. Becerra assegura que Catalunya té un problema gravíssim que és eminentment econòmic, no jurídic ni polític; per la seva banda, el govern català estima el nostre dèficit fiscal en 16.000 milions d’euros anuals, mentre que el govern espanyol el quantifica en 8.800 milions.
A 100 dies del referèndum, segons una recent enquesta (diari ARA), un 42,3% votaria SÍ, un 38,9% votaria NO i un 18,8% no ho sap o no respon; un 18,5% assegura que no votarà i un 5,8% possiblement tampoc. Pot haver-hi una abstenció del 24,3%.
Situació de partida. Anunci i decisió ferma de data i pregunta. Refermen les amenaces del govern espanyol, de PSOE, C’s i les seves sucursals a Catalunya. Algú pregunta com s'ha pogut arribar fins a aquí. Qualsevol país democràtic seriós mai hagués generat aquesta reacció ciutadana: el 9-N, 2.300.000 van desobeir el govern i gairebé 2 milions van optar per la independència. Després d'aquesta macro consulta, alguna autocrítica, rectificació, alguna proposta seriosa perquè tants votants vulguin seguir a Espanya? No. Què abunda en les publicacions?
La Moncloa diu a Puigdemont que aplicarà la força de l'Estat de dret per impedir el referèndum. Mentrestant, la Comissió de Venècia assegura que “la legitimitat va lligada a la legalitat en els Estats democràtics de dret de l'entorn cultural europeu”.
Rajoy acusa Puigdemont de voler “trencar Espanya en 24 hores amb un xantatge i amenaça intolerable; vol liquidar l’Estat de dret. Si fóssim en un altre país, en d’altres circumstàncies, potser no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d'un intent de cop d'Estat”.
Antecedents. El govern català ha pronunciat a Madrid una conferència sobre el seu projecte perquè Catalunya decideixi democràticament, mitjançant un referèndum acordat, la seva relació amb Espanya.
Rajoy demana “no caure en la temptació de la desconnexió i l'aïllament davant un món global que demana sumar forces (...) el signe dels nous temps és la connexió i l'obertura”; destaca que “Barcelona ha estat, és i espero que segueixi sent una capital incomparable, en una Catalunya pròspera, lligada a Espanya i ancorada a Europa”.
