LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Per la_Dignitat_LogoSegons ha publicat el diari La Vanguardia, “Rajoy només veu possible el diàleg per als problemes reals de Catalunya”. I nosaltres ens preguntem... quins són els problemes “reals” sobre els quals vol parlar Rajoy? Que els catalans exigeixin viure amb el benestar, la qualitat de vida, infraestructures, que mereixen pel que generen i aporten? Que desitgin viure en un estat veritablement democràtic i no en la pseudodemocràcia espanyola? Que exigeixin poder aplicar una justícia social per la qual generen recursos que l'estat espanyol nega? Que defensin la seva història, llengua, cultura i identitat com ho fan els països amb dignitat i presència històrica diferenciada? Que cada vegada hi hagi més catalans amb dignitat que vulguin ser tractats com mereixen? No és això! Aquests no són els problemes “reals”. Això només són els efectes, conseqüències, del problema. Seria digne renunciar a valors fonamentals per rebre una vaga promesa de cobrar part del deute pendent? Des de la coherència seria lògic no anar al problema real?

Llavors, quin és el problema real? Doncs que hagin recollit el testimoni i apliquin l'esperit i la lletra del Tractat de Nova Planta per a “castellanitzar, regionalitzar” Catalunya; que s'hagin apropiat de l'esperit i la lletra de la Constitució del 78 per a interpretar-la i aplicar-la en versió castellana; que incompleixin de forma sistemàtica els estatuts aprovats, les inversions pressupostades i aprovades, que són llei; que imposin les escandaloses contribucions econòmiques de Catalunya, obligant amb això a retallades en àrees bàsiques com educació, sanitat, infraestructures o serveis socials; que asfixiïn l'economia catalana, que és la primera generadora de PIB i exportacions de l'estat; que ataquin la història, llengua i cultura de Catalunya; que ignorin a milions de persones que surten al carrer pacíficament per expressar el seu descontentament i el seu desig de democràcia, llibertat i benestar; que demostrin total incapacitat política i només sàpiguen recórrer a la seva justícia per a castigar els qui actuen només democràticament i política; que ofereixin només amenaces i ni tant sols una sola proposta de satisfacció integral a tant justes demandes. I podríem seguir.

Llavors... qui és el problema real? El problema és l'estat espanyol i els qui el governen. El problema són els qui van “raspallar l’estatut” i els qui van recollir signatures en contra d’aquest, constitucionalment elaborat i aprovat; els qui van recórrer al seu constitucional, als seus fiscals, per a castigar líders democràtics, a tota la societat i anul·lar el Parlament català. El problema real són els polítics, partits, mitjans de comunicació i la part de la societat espanyola que es fa protagonista o còmplice de tot aquest teatre. És lògic desconèixer i ocultar, la causa crítica, el veritable problema, i renunciar a valors que són irrenunciables en una societat amb dignitat democràtica?

Des de l'objectivitat, parlem sobre el problema real de Catalunya? El problema real és la dependència de l'estat espanyol. Parlem, per tant, del mateix i dels seus dirigents? Parlem del Sr. Rajoy? Si un votant català pensa en si mateix, en la seva família, des de la dignitat democràtica i la coherència, què ha de decidir? Independència... o pitjor dependència?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus