Per la_Dignitat_LogoDarrerament s’ha publicat al diari El País que la debilitat del Procés és extrema; que parlar de lideratge és un sarcasme i que la seva capacitat d'aglutinar majories es troba estancada. Però des d’aquestes línies, ens preguntem... Debilitat?

La pròpia publicació apunta a un “error estratègic colossal del disseny del temut xoc de trens sense un càlcul realista de la correlació de forces”. Fa molt temps que la desafecció ha començat. Quina és la correlació de forces?

Les forces de l’estat espanyol: tot el poder del seu Tribunal Constitucional; les seves lleis; la seva fiscalia (que, si fa falta, afina coses); la seva asfíxia financera a Catalunya; tots els mitjans de comunicació estatals; el suport dels dirigents autonòmics i dels espanyols que es beneficien de l'explotació de Catalunya; els seus partits unionistes al Parlament català.

Les forces de Catalunya: una societat que ha reaccionat per dignitat i uns partits que han sintonitzat amb aquesta societat que vol viure com es mereix en benestar, dignitat i justícia social.

Aquesta és l’enorme desproporció de forces. Aquesta massa social sap molt bé el que té a guanyar! Si l'estat espanyol, que disposa de tants mitjans, no aconsegueix rebaixar la xifra d'aspirants als beneficis de la independència (al contrari!), qui és el feble? El Procés... o l'estat espanyol?

Lideratge? El País qualifica de “sarcasme” el lideratge, però val la pena aturar-nos un moment a entendre amb detall la definició d’aquesta paraula: “Dita irònica i cruel amb què es ridiculitza, humilia o insulta”.

Quin partit o dirigent polític va promoure la primera gran manifestació després de la sentència del Constitucional? Cap. Qui lidera el procés? La societat civil. Van ser centenars de milers els votants que van reaccionar i es mantenen en la lluita per dignitat.

Ridiculitza, humilia i insulta, el diari El País, a aquest lideratge social sense precedents? Ho fa! Han passat anys, però potser ha disminuït el lideratge malgrat la política d'infàmies, de por, d'amenaces jurídiques, d'humiliacions i insults, que és l'única cosa que utilitza l'estat espanyol? Ha aconseguit que aquests centenars de milers de líders anònims renunciïn a ser-ho de cara a la qualitat de vida que reportarà la independència? No. Qui és el feble? El Procés... o l'estat espanyol?

Majories estancades? El País publicava: “Per quatre cops (el Procés) ha demostrat la seva força i les seves limitacions, a enorme distància del que es necessita per saltar els altíssims murs de la legalitat”; per quatre cops, l'estat espanyol ha demostrat la seva incapacitat, la seva debilitat política, total absència d'arguments i les seves limitacions per persuadir al 48% dels votants. El No va obtenir només un 39% a les eleccions del 27 de setembre de 2015. Quina és la majoria? No és la seva, la minoria estancada? La seva gran força són les lleis i tribunals controlats, les fiscalies dirigides, la complicitat dels partits espanyols i les seves sucursals i els mitjans de comunicació, però, tot i així, no són capaços de superar els altíssims murs de DIGNITAT, desig de DEMOCRÀCIA AUTÈNTICA, LLIBERTAT, JUSTÍCIA SOCIAL i BENESTAR que defensen tants catalans. Qui és el feble? El Procés... o l'estat espanyol?

Situació? Un estat espanyol amb enormes recursos i força que intenta imposar les seves lleis per anul·lar un Procés sense altres recursos que la DIGNITAT de la societat que el lidera, que aspira als clars beneficis de la independència i es manté sense retrocedir. Qui fracassa? La DIGNITAT, la DEMOCRÀCIA REAL d'una Catalunya que dóna vida al Procés... o l’autoritarisme de l'estat espanyol?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus