L’ineludible tarda de cada dimarts al Patronat

Alex Muoz_01És possible que els dimarts, de les 18:30 fins a les 20:00 hores, podria fer activitats que em satisfessin, que m’omplissin, que m’enriquissin i que, al mateix temps, em permetessin aportar una petita part de mi mateix per sentir que sóc útil, dins de les meves limitacions. Tot això és cert, sí, però no és menys cert que cap de les activitats possibles a fer assolirien el nivells que en tots els sentits m’aporta assistir en aquesta franja horària dels dimarts a l’Aula de la Universitat a l’Abast que organitza la Fundació Universitària Martí l’Humà. Setmana rere setmana constato el que acabo de dir, tant pels temes de les ponències com per la qualitat dels ponents que ens visiten. 

Llegeix més

Catalunya: moment zero

Alex Muoz_01Amb aquest títol, l’Àngel Castiñeira va anar desgranant, al més de centenar d’assistents que amb interès eren presents a l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH, els passos i les possibles alternatives d’aquesta transició cap a la consecució d’un Estat propi.

Pocs com l’Àngel Castiñeira, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) i també membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) poden donar-nos amb el màxim detall quin procés directe o alternatiu és possible en aquest projecte endegat de baix a d’alt. Un procés que una part molt important del poble ha iniciat, incentivat, promocionat i il·lusionat per a assolir els objectius.

Llegeix més

La gran estafa elèctrica

thumb Arnau Fornes 01El passat 19 de desembre la subhasta que fixa la tarifa de l’electricitat pel consumidor domèstic es va disparar un 11%. El govern, adduint condicions de falta de competència (que no ha existit mai), la va anul·lar i va decretar una pujada del 2,3%. Aquests fets no són més que l’últim episodi d’una gran estafa elèctrica que es ve perpetrant des que es va liberalitzar el mercat elèctric el 1997 amb el govern Aznar, liberalització continuada i finalitzada el 2009 pel malaurat govern Zapatero. El govern del PP d’aleshores prometia que la liberalització faria baixar el preu de l’electricitat pel consumidor. No va ser així.

Llegeix més

Un xic més d’història amb l’AUA

Alex Muoz_01El proppassat dimarts quatre de març, a El Patronat de la Garriga, els assistents a l’Aula de la Universitat a l’Abast vàrem poder ser partícips d’una lliçó magistral a càrrec del Dr. Francesc Serra i Sellarés vers “El tractat d’Utrecht i Gibraltar” .

La gran quantitat de dades i dates que el ponent va oferir-nos em fa impossible fer-ne un resum, doncs del que es tractava, i així va ser, era de contextualitzar el perquè de tot plegat, del tot plegat d’ara mateix. Suposo que ja m’enteneu els qui més o menys em coneixeu.

Llegeix més

Nova etapa

Santi Cucurella_01El dia 13 de febrer vaig posar el meu càrrec de director de la FUMH a disposició del Patronat, en el marc d’una remodelació de la Junta Directiva i del propi Patronat, del qual continuaré formant part en representació de Contrapunt – UNESCO. He optat per jubilar-me i deixar pas a altres persones més joves que aportin noves maneres de fer i encapçalin l’etapa que ara comença. Per tant, a partir d’ara no tindré cap càrrec remunerat a l’estructura organitzativa de la FUMH, però hi col·laboraré de manera voluntària i el nou director podrà comptar amb mi en allò que ell em demani. També continuaré treballant en favor dels meus ideals que no són altres que els de la  UNESCO. I, per damunt de tot, llegiré, badaré, reflexionaré i escriuré.

Llegeix més

Com superar la pèrdua d’aquells que estimem

Alex Muoz_01Parlar de la defunció, dels moments, dels dies previs a la mort d’un ésser estimat, és dur. Parlar de la mort amb aquest ésser estimat és molt dur, tot i que tal vegada ell en vulgui parlar. Parlar de com superar la pèrdua d’una persona volguda potser encara és més dur perquè l’absència definitiva ja és irreversible i sabem, n’estem del tot segurs perquè és cert, que mai més ens tornarem a sentir estimats per aquell ser, que mai més podrem estimar aquella persona, que mai més la veurem, que mai més ens veurà, que mai més compartirem il·lusions, projectes, alegries, penes, sensacions. 

Llegeix més

Obrint la ment amb Vicenç Alujas

Alex Muoz_01Dimarts passat al Teatre El Patronat de la Garriga, Vicenç Alujas, psicòleg clínic i sociòleg, amb la seva conferència i pel camí de la meditació –no sempre fàcil de transitar– va ajudar-nos a obrir la ment per a deixar-hi entrar pensaments positius, intentant barrar el pas als aspectes negatius que el dia a dia, la vida, tossudament, s’entesta en fer presents i fan que l’estrès, l’angoixa i l’ansietat ens invalidi i ens incapaciti per a poder gaudir amb el màxim esplendor les coses bones que l’entorn i la vida ens ofereixen gratuïtament. 

Llegeix més

No tot està per fer i tot és possible

Alex Muoz_01Ahir em va quedar molt més clar que les meves cames podran dur-me molt més lluny del que jo creia i, el que és millor, abans del que em pensava. Em va quedar molt més clar que podré contemplar el mateix paisatge, respirar el mateix aire, sentir les mateixes olors, percebre els mateixos colors, veure el mateix mar, escoltar i emocionar-me amb les notes musicals que tant m’agraden i d’altres que en vindran, que podré gaudir dels llibres, com fins ara, i que tot el que m’envolta serà igual; tot serà igual però hauré fet un viatge molt llarg, un viatge que haurà durat molts, molts anys, que hauré anat molt més lluny del que mai m’hauria imaginat i que, per fi, hauré arribat, sense moure’m, al meu país que, per fi, s’haurà convertit en la terra lliure que sempre he somiat. 

Llegeix més

Gamonal como síntoma

Esther Vivas_01Luchamos por nuestros barrios, vecinos, derechos. Luchamos por todo aquello que nos han robado o nos quieren robar. Esta es la esencia de los tiempos que corren. Época de desengaño, angustia, desesperación, pero, también, de rabia, indignación, rebeldía. Gamonal no es una anécdota más sino un síntoma del ahora.

Aún recuerdo como quince años atrás salíamos a la calle para decir que los pobres del Sur no tenían porque pagar su deuda, que era ilegítima e ilegal. Luego nos movilizaríamos contra el Banco Mundial, la Unión Europea, el G8, la Organización Mundial del Comercio. A la calle contra una globalización neoliberal que mercadeaba con derechos y libertades. Después llegaría la guerra en Afganistán y la guerra en Irak y el Trío de las Azores. Millones de personas salimos al frente para decir “No a la guerra”. Solidaridad con lo desconocido, internacionalista y esencial, que sabíamos formaba parte de nosotros.

Llegeix més

Record a Pau Casals, en el 40è aniversari de la seva mort

thumb Conxita Bargallo 01L’estrena de l’himne de les Nacions Unides, el 24 d’octubre de 1971, havia d’ésser un fet històric i el programa que acompanyà aquesta estrena havia d’ésser el més seriós i amb la música més adient. Hi havia dues obres de Bach. El Concert per a dos violins i el de tres pianos. Tots executats per primeríssimes figures.

Llegeix més

Ciutadans i la seva soledat a la Garriga

Jordi Calls_01Corria el novembre de 2006 quan Ciutadans va entrar al Parlament de Catalunya. Un partit que va néixer a partir d’una plataforma d’intel·lectuals catalans (així es van autoanomenar) que no se sentien representats per cap partit, però que s’erigien com a antinacionalistes i es definien com un “partit d’esquerres”. Ja des d’aquell inici, quan a la seva seu central es va sentir cantar “¡A por ellos, oé, a por ellos, oé...!” un ja es podia fer una idea de com anirien les coses. Encara més quan, en la composició del Parlament, com era tradició des que vam adquirir la democràcia, tots els diputats es van posar de peu per cantar “Els Segadors” però els diputats de Ciutadans, en la primera de les mil “pataletas” que vindrien, s’hi van negar en rodó. Començava el camí d’un partit que seria molt d’esquerres i que respectaria molt Catalunya i els seus béns més preuats.

Llegeix més