És una sospita que no puc assegurar al 100%. Potser segueix les indicacions de Rajoy? El que sí puc assegurar és que cap dels dos tenen massa simpatia per Catalunya i no es molesten ni tan sols a dissimular-ho. La qüestió és que el registrador de la propietat no té fusta de polític, i que a l’administrador general no li quadren els comptes.
El títol de l’article és el menys important, doncs l’adjectiu podria ser fal·laç, fatxenda, espanyolista mentidera, anti catalana, unionista, etc. Un tipus de premsa al que li agrada, en línies generals, parlar malament de Catalunya, criticar-la i proferir tota mena d’improperis a la Generalitat, als seus polítics i als ciutadans que volen la independència.
Només cal fixar-nos, a tall d’exemple, en els comentaris que la premsa madrilenya sense cap excepció, van fer dels representants d’ERC i, en especial, de Gabriel Rufián, per la seva intervenció en el fallit debat d’investidura de Pedro Sánchez. Uns més que altres, tots els diaris van ser molt crítics amb ell, arribant a la desqualificació personal i l’insult, en alguns casos.
Aquest passat dimarts 22 de març de 2016, novament, el món s’ha vist afectat per uns atemptats terroristes dels mal anomenats islamistes a la capital d’Europa, Brussel·les, que ens afecta a tota la comunitat mundial i, sens dubte, també perjudica als musulmans que practiquen l’islam d’acord amb l’Alcorà i creuen que la religió és amor i pau i no pas odi i mort.
Campanar; del llatí campana, gentilici de la regió de Campània, d’on provenia el bronze per fabricar-les.
- Sonada la polèmica de les campanes de Girona, eh?
- Què vols dir?
Aquest diari va ser fundat l’any 1998 per Luís Maria Anson i és propietat del Grup Planeta. És de caràcter molt conservador i en la seva línia editorial defensa la monarquia i la unitat d’Espanya per sobre de tot. L’actual director és Francisco Marhuenda, aquest, juntament amb Alfonso Ussía, són enemics aferrissats del procés independentista català i l’ataquen sense pietat des del diari i mitjançant debats i tertúlies de ràdio i TV.
Senyor ministre, sempre he tingut clar el seu rebuig a la independència de Catalunya, les seves afirmacions s’han fet famoses i, segons vostè, els catalans no sols sortiríem de la UE, sinó que vagaríem per l'espai interestel·lar pels segles dels segles, Amén. Soraya, la vicepresidenta del govern espanyol, l’ha cridat a l’ordre en diverses ocasions però, com a bon amic de Mariano Rajoy, ha tingut i té tota la llibertat per fer i dir el que vulgui.
Les dues sessions d’investidura del candidat Sánchez demostren que la classe política espanyola no sap negociar i/o pactar governs de coalició; Acostumada a governar amb majoria absoluta, no sap com sortir-se’n de l’atzucac en què ara es troba. Queda el dubte de saber si existeix o no una veritable classe política a Espanya.
El meu pare ja deia: “En la funció pública existeixen polítics, politiquets i cagabandúrries”. Crec que és prou evident, però deixo que sigui el lector qui els classifiqui. Jo penso que la tercera opció és la més nombrosa per a desgràcia de la majoria de votants.
Procedent del Pulcinella italià, la titella o putxinel.li és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.
D’origen onomatopeic pel tit-tit que fan els titellaires mentre mouen els ninots, o per imitació de la veu aguda amb què imiten i escarneixen la veu dels personatges.
Si ens fixem en la premsa diària observarem que la mateixa notícia es presenta de forma diferent i s’analitza més diferent, encara. En la situació d’ingovernabilitat que es viu a l’estat espanyol, sembla mentida que hi hagi tantes opinions diferents o que aquestes canviïn, d’avui per demà, segons el diari o periodista que signa l’article. Només l’editorial del mitjà manté una línia definida segons el grup editorial al qual pertany.
Què diuen ara? A Barcelona tenen més barra que a d’altres ciutats? Al centre, pel que sembla, sí. Es calcula que hi ha un bar per cada 118 habitants i un restaurant per cada 267 habitants.
BARRA: taulell d’un bar on se serveixen menjars i begudes per a ser consumides allà mateix.
La paraula barra és polisèmica i els diccionaris en recullen altres significats i expressions:
Les primers espases del PSOE i de C’s han signat un principi d’acord de cara a la sessió d’investidura al Congrés, on Pedro Sánchez es presentarà de candidat. Tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia i sembla que ja està tot decidit; cares somrients, encaixades de mans, abraçades, petons... i no han guanyat cap premi Goya.
Si fem números (perquè per obtenir la confiança s’han de fer números), no veig que siguin els suficients per a proclamar el secretari dels socialistes com a nou president espanyol. Ell diu que s’obre a dreta i esquerra per a tot aquell que vulgui sumar-se a l’acord inicial signat amb els diputats de Rivera i, això, amb tots els meus respectes, no ho tinc gens clar.
