thumb Alex Muoz 01Una vegada més, i ja en van unes quantes, faré l’aclariment de que no sóc politòleg, ni sóc analista polític ni, probablement, hi entenc massa del tema, per tant les opinions que escric, que comparteixo amb vosaltres sobre temes polítics són això, opinions, sense més. 

No pretenc tenir raó, ni cercar complicitats, no. Necessito escriure-ho per dir-me a mi mateix, amb veu alta i ferma, que cal fer alguna cosa per millorar, avançar i finalment arribar.

Dit això, i potser en contra de moltes altres opinions d’entesos en el terreny de la política i de l’esgrima dialèctica, dic que els resultats del 26 de juny 2016 no m’agraden gens ni mica. I no ho dic perquè el PP hagi guanyat amb més escons que el passat desembre, no, que també, però no, aquest no és el meu únic motiu de desgrat pels resultats.

No m’agraden des de la perspectiva independentista perquè crec que, novament, els partits independentistes s’han equivocat no anant junts, en una sola candidatura, amb un nou Junts x Sí o similar. 

Pels que crèiem que havíem d’anar a votar perquè cal aprofitar qualsevol ocasió per enfortir la imatge d’una majoria a favor de la independència, crec que no podem sentir-nos satisfets. Per què? Doncs perquè estem on estàvem, 17 escons però amb menys suport de vots -57.902 vots. Sí, ja sé que hi ha hagut menys participació, però el cas és que utilitzant dades absolutes la realitat és aquesta, quasi seixanta mil vots menys.

Hi ha qui pot dubtar de que la suma dels vots d’ERC i CDC en una sola llista (1.111.133) no hagués assolit, almenys, dos o tres escons més? És a dir, en lloc de 17 escons ara estaríem parlant molt possiblement de 20 escons, però no, en tenim 17, en tenim els mateixos que el passat desembre, i en tots els aspectes des d’una perspectiva estatal estem on estàvem. Així doncs la suma dels percentatges és idèntica, un 4,64% dels vots (2,39+2,25 el 2015 i 2,63+2,01 el 2016) i des d’una perspectiva catalana són quasi idèntics , és a dir un 31,07 el 2015 per un 32,09 el 2016, només un 1,02% més.

Segur que d’entre els qui llegireu aquests maldestres comentaris que faig uns direu: no! Segur que no haguessin sumat tant com dius perquè, uns em podeu dir, els votants a CDC encara no han paït que ERC fes per dues vegades president de la Generalitat a dos no independentistes (Maragall, Montilla) i per tant no votaran mai una llista on hi hagi gent d’ERC i , per una altra part, em podeu dir que molts votants d’ERC no votaran mai una llista on hi hagi gent de CDC per la seva vinculació amb temes de corrupció, retallades , etc. O ,tal vegada, que la gent de les CUP, els que siguin, han votat ERC i no ho haguessin fet d’haver anat en una sola llista. 
No vull prendre, ni de bon tros, la raó a ningú, no, però jo segueixo amb els meus arguments escrits en aquest pati i d’altres en diverses ocasions, i és que la independència del país, Catalunya, ha de prioritzar en front de la ideologia i, lògicament, del partit. El vot independentista, ara en aquests moments, no hauria de tenir color ideològic, de cap tipus, cap línia vermella.

Si s’és independentista, primer la independència, després la ideologia canalitzada democràticament a través del partit que sigui, però primer fem del nostre país un estat lliure i que lliurement triï com vol ser.

Ho deia a l’inici, crido amb veu alta i ferma: cal millorar, avançar i arribar. Separats no ho farem. És el que opino.

blog comments powered by Disqus