Jordi-Eduard_PeralesQuè, com tenim el poble? Ho arreglarem això? Preguntes que em fa molta gent aquests dies. Política del poble, es refereixen. Ja us esteu movent? Responc fragmentàriament i de forma gairebé teòrica, ja em perdonaràs, però algú ha de parar-se i fer aquestes reflexions. Te n'explico una de les que estem fent en equip: la participació, motor de ciutadania.

 

Un tema recorrent quan parlem de participació és el subjecte. Quan parlem de poble, de qui estem parlant? Quan parlem de societat civil, estem parlant del mateix? Pot sembla un debat bizantí, que no té res a veure amb els problemes de la Garriga, però trobo que és d'utilitat quan descrivim l'estat de la participació al nostre poble. El procés de l'Agenda 21, una experiència participativa molt útil, va evidenciar que a la Garriga es participa sovint a remolc de situacions puntuals. Tanmateix, la convocatòria de la consulta sobre la independència va mobilitzar una quantitat molt considerable de garriguencs a través d'una feina de mobilització metòdica i constant, però circumstancial. 

No tothom participa igual, això és evident. Hi ha qui col·labora puntualment en accions populars (de caire festiu o no) a través del munt d'associacions i entitats garriguenques. Hi ha qui es troba en un estat constant de participació i s'activa especialment en mobilitzacions concretes. Això no ens fa diferents de la resta de la societat catalana (i fins i tot de la resta de la societat dita occidental), però com que la nostra situació política local és ben concreta, aquesta participació selectiva adquireix més rellevància que en altres llocs. 

Sovint s'ha dit que a la Garriga hi ha al voltant de 300 persones que "es mouen" (l'aleatorietat de la xifra és ben palesa, poden ser alguns centenars més, o alguns menys). Persones que estan permanentment informades de la situació social i política del poble i activen als seus entorns a l'hora de mobilitzar-se -especialment en temps d'eleccions, però no sempre. Són "els-de-sempre" famosos. A qualsevol sarau, a qualsevol moguda, veureu més o menys les mateixes cares conegudes. No és dolent, és un signe dels temps, de societats una mica més complexes que les que acollien a la Garriga pagesa de fa un segle.

Tenim un repte, però: fer participar a cada cop més gent fora d'aquest cercle. Hi ha qui aposta per l'apel·lació constant a l'oposició a temes puntuals, perquè a la contra sempre és més fàcil mobilitzar-se. El problema apareix quan es fa necessari pensar i fer el poble, i això no és feina d'oposició, sinó de construcció. I més quan no necessàriament es fa des de l'òptica partidista, l'òptica dels partits polítics, sinó des d'àmbits sectorials concrets, des de la cultura, des de l'ensenyament, des de la salut, des del comerç, des de l'esport... Un repte que a mi personalment m'apassiona i pel que crec val la pena treballar a fons. Garantir que qui participi tingui els canals i mecanismes per a que el seu esforç ciutadà trobi un sentit. No és un tema menor, ja veus que el mal ús del terme participació ens ha dut a situacions de confrontació dures entre partits polítics i personalment crec que és una de les causes majors que s'amaguen en el divorci actual entre "societat civil" i representants. En això estem, en intentar superar aquest divorci i oferir solucions participatives a problemes comuns.

I el primer és convidar-te a participar d'aquesta reflexió. Tu què en penses? Com ho faries?

blog comments powered by Disqus