Tendències oposades

Albert Ses_01Fullejant les pàgines de l’"European Voice", el diari que es distribueix cada setmana entre els euròcrates que treballen a les institucions europees, hi ha una notícia que em crida especial atenció: l'Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea) afirma que el 23% dels ciutadans de la UE-27 estaven en risc d'exclusió social l'any 2010; gairebé un de cada quatre.

Aquesta xifra, esdevé encara més espantosa quan la traduïm en números absoluts: 115 milions de persones. Contundència i fredor es barregen en un article amagat a les pàgines interiors del rotatiu i que, en cap cas, fa ombra a les notícies que aclaparen els titulars de la setmana, encapçalades per l'escandalós rescat a Xipre. Precisament, el rescat farà repuntar sens dubte aquesta exclusió social a l'illa mediterrània durant els propers mesos.

Llegeix més

Són negres!

Vctor Rodrguez_01Les males llengües independentistes que controlen com tots sabem els mitjans de comunicació tan nacionals com estatals ens han advertit que l’Estat ha enviat prop de 700 policies (aquells de la inteligencia nacional superior) a casa nostra. Des d’aquestes humils línies, us dono el nostre Déuvosguard particular, oh benvinguts, passeu, passeu...

En aquests temps que corren, no estem per rebutjar 700 persones amb un bon sou, que surtin, gastin, viatgin, comprin i elaborin informes... fet que suposarà una petita reactivació de la nostra migrada economia catalana on molts senyors Esteves (el de l’Auca) estaran contents amb aquests nous veïns que s’estan repartint per arreu del Principat i amb seu davant de El Corte Inglés. Comerciants i botigues de vetes i fils, de queviures, paquis 24 hores i grans multinacionals es freguen ja les mans amb els nous clients...

Llegeix més

Anem a l'església, al Brasil

Albert Ses_01Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

Llegeix més

A quatre parades

Albert Ses_01És fàcil orientar-se a Brussel·les. Una ciutat petita que frega el milió d´habitants, permanentment ennuvolada i on es parlen més llengües que en qualsevol altre capital del món. De fet, un terç de la seva població és estrangera. Aquí hi ha dos centres neuràlgics que corresponen a les dues realitats que amaga la capital europea. Per tenir una idea de la mida de la ciutat, ambdós estan separats per només quatre estacions de metro.

Llegeix més

Dels nostres noms

Vctor Rodrguez_01Tenim al nostre poble alguns noms propis que donen singularitat semàntica a la nostra vila. Quan Pompeu Fabra féu el seu Diccionari General de la Llengua Catalana, una de les consignes fou la d’evitar incloure-hi localismes; si no haguera estat així, el diccionari tindria avui una dimensió colossal. No obstant, com a veí de Badalona i potser per alguna pressió o demanda, hi inclogué els localismes badalonins badiu i mikako. Cal dir però que la riquesa de tota la nostra llengua està reflectida al diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Llegeix més

Recuperar l'essència

Xavier Artacho_01I aquí estic. Diuen que sempre hi ha una primera vegada per a tot. Aquesta és la meva. M'estreno escrivint per a vosaltres i per a mi. Em dic Xavier Artacho i us donaré la meva humil opinió sobre les coses que veig, penso o em passen.

Ja fa mesos que vaig dir que el Whatsapp podria ser una nova epidèmia. Penso que la utilitat és bona, és a dir, comunicar-te instantàniament mitjançant missatges escrits a 0,89€ és fantàstic. El que em preocupa, però, és que hi ha molta gent que en fa, segons la meva opinió, un ús excessiu.

Llegeix més