Torna el chacacha del tren

Vctor Rodrguez_01De nou i any rere any, atès l’impuls d’un petit grup de veïns, tornarem a tallar el carrer dels Banys al Barri de Montserrat. No serà per obres ni per reivindicacions, sinó per aplegar-nos i celebrar una festa que ja ha esdevingut tradició al nostre poble durant el cap de setmana més proper al 27 d’abril. Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots aquells que fins al moment l’han fet possible. Pels que hi són i pels que no.

Va començar als anys vuitanta com una festa senzilla i mig improvisada, com la d’altres barris de la Garriga com Santa Rita, el Barri de Dalt, Sant Ramon, el Barri de la Mercè, el de Can Violí, o la de Ca n’Illa. Algunes d’aquestes festes estan en stand by o malauradament han desaparegut, com les festes de Sant Roc (el barri de la plaça de l’Església) o de Sant Jaume (una capelleta que hi havia al carrer de Can Noguera).

Llegeix més

Europa es desil·lusiona amb la democràcia

Albert Ses_01L’actual crisi econòmica encara no ha vist la llum al final del túnel. Molts són els que es pregunten quines poden ser les últimes conseqüències de tan perllongada i severa recessió que ha vist com amb l'últim rescat financer a Xipre el panorama ha esdevingut encara menys esperançador. Com apunta un estudi recent de l’European Bank for Reconstruction and Development, una de les conseqüències que ja es pot palpar en el dia a dia de molts ciutadans europeus és l’erosió del suport popular cap a la democràcia i els principis de l’economia de mercat en els darrers anys.

Llegeix més

Destapant cebes

Irene Alerm_01Qui més qui menys cadascú té les seves cebes particulars i, en la mesura que pot, les treu a airejar perquè la resta del món en tingui constància. La meva, o una de les meves, és la necessitat de no oblidar les arrels i de tenir present la memòria històrica de la terra que trepitgem sigui quina sigui la mida de cada petjada particular. No és idea meva —tot i que l'he interioritzat prou perquè me la senti pròpia— la consideració que una desvinculació del passat i una pèrdua de la memòria tant individual com col·lectiva només poden dur a un present absurd, pobre i sense un rumb fix. Així doncs, no puc deixar d'impregnar bona part del què faig i sóc amb aquest llegat que crec que em pertoca. Demano, per tant,  de bones a primeres, perdó per airejar la meva ceba particular ara que en tinc una oportunitat i clemència als possibles lectors per la reiteració de la meva quimera que molt em temo serà força constant al llarg dels articles que pugui anar bonament escrivint. M'hi aboco sense més preàmbuls.

Llegeix més

Sant Benet, Erasmus, Europa

Vctor Rodrguez_01Llegí un dia un article de Salvador Sostres que venia a dir que qui marxa d’Erasmus (em sembla que a Itàlia) ho fa per follar. Deixaré aquesta afirmació a judici dels lectors. Jo, dissortadament, no hi he anat. Però oficialment el projecte Erasmus tenia com a finalitat enfortir els vincles europeus entre els estudiants, fent que se sentin part del projecte comunitari per haver viscut en un país de la Unió. I crec que ha donat els seus fruits (em refereixo al sentiment europeu, no siguin malpensats) perquè bona part dels estudiants que han volgut i pogut, tot viatjant –fóra agosarat dir que només s’hi va a estudiar– han acabat sentint-se un xic més europeus, gràcies al seu pas per les universitats (i per sengles festes, sigui dit de passada) d’aquests móns de Déu.

Llegeix més

Habemus Papam?

Xavier Artacho_01Benvolguts i estimats lectors. Primer de tot, gràcies pel suport vers el meu primer article. Fa poc he tornat de fer una travessa pel Camino de Santiago. L’experiència ha sigut boníssima en general i m’ha servit per treure’n conclusions. El Camino, com alguns sabreu, és de caràcter religiós i, amb el recent nomenament del nou Papa, he tingut temps per pensar en varies coses sobre l’Església.

No sóc un fidel seguidor de la religió en general. Malgrat això, podria dir que l’església ha aportat durant molts anys uns valors com poden ser: la germanor, la fe, l’amor i el respecte entre les persones, la bona conducta, els bons pensaments... entre molts d’altres. Aquests, sembla que s’han anat malgastant durant el temps a la societat i penso que no s’haurien de perdre mai.

Llegeix més

Lleronins i garriguencs en guerra

Vctor Rodrguez_01Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (...) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Llegeix més

Un càlid parèntesi

Albert Ses_01Tornar a casa per un curt període de temps quan es viu fora és un d’aquells plaers amb data de caducitat als que m'he tornat addicte, conscient que dura poc i cal aprofitar-ho. Els dies passen ràpid amb una sensació semblant a la degustació lenta d'un plat que agrada molt i que saps que s'acaba o quan escoltes a tot drap la teva cançó preferida que apareix de sobte enmig d’una llarga llista de reproducció.

Tot comença quan el capità anuncia l’aterratge puntual (acompanyat de trompetes si es viatja amb Ryanair) informant de la temperatura exterior. Impacient, esperes que el mòbil agafi un 3G del que no gaudeixes a la ciutat on has embarcat, frises perquè s'obrin les portes i entomis amb felicitat els divuit graus que ha anunciat el comandant, com si es tractés d’una calor tropical que et fa guardar d'una revolada la bufanda al fons de la maleta i plegar l’abric fosc a la mà. Dues peces de roba de les que no t'has desprès en cap de les últimes fotos que t'han fet i que ara vols esborrar per complet de la teva vista durant uns dies.

Llegeix més