O povo acordou

Albert Ses_01Un gegant de 193 milions d'habitants s'ha despertat. Com ens agrada a Occident donar aquest tipus de titulars tot i que el Brasil només hagi obert els ulls després d'una curta becaina que va començar amb la victòria de Lula l'any 2003. Aquella fita va marcar una sacsejada tan increïble com necessària per a la història del país. Aleshores, un activista sindical i treballador de la indústria automobilística brasilera guanyava unes històriques eleccions amb el partit que ell mateix va fundar; el dels Treballadors. Deu anys més tard, la seva successora intenta donar resposta a les noves generacions que demanen continuar millorant i titllen d'aberrants les desigualtats dels país.

Llegeix més

Place Lux

Albert Ses_01Avui és dijous, i com cada setmana, a Brussel·les hi haurà una plaça que durant la tarda estarà en plena ebullició. Es tracta de la Place de Luxemburg, un escenari perfecte per a tots aquells qui viuen per a i de les institucions europees.

Amb un enclavament privilegiat —situada just davant del Parlament Europeu— la plaça va ajudar a què aquest s'integrés millor en el teixit urbà de la ciutat obrint una de les seves quatre cantonades a aquest pompós edifici. Com a únic testimoni de l'època anterior a què la voragine europea transformés el mapa de la seva capital per complet, només queda l'antic edifici del que era la Gare de Luxemburg, una estació de tren on els combois que hi sortien anaven direcció precisament a aquest petit país situat al sud de Bèlgica.

Llegeix més

Russos de Rússia

Vctor Rodrguez_01L’altre dia, per TV3 parlaven de pobles abandonats que es venen –i que acostumen a comprar inversors estrangers– i arran d’això, tot fent un xic de publicitat descarada, ens diuen que el Molí de Blancafort de la Garriga està en venda per quasi dos milions d’euros. La notícia se suma a la de dies abans, on el diari El 9nou ens informava que el Balneari –també Blancafort– ha estat comprat per un grup inversor rus per quasi sis milions d’euros. Tot plegat em va fer pensar en aquell acudit sobre un rus i un espanyol del desaparegut Eugenio, i d’aquí el títol de l’article.

Llegeix més

Un període d'il·lusió desbordant

Albert Ses_01Des dels carrers de la capital europea ressonen amb més força que mai les veus dels qui demanen una nova realitat per a Catalunya. Mai abans el nostre petit país havia estat tant en boca de tothom i aquesta qüestió ocupa la centralitat dels encesos debats entre els catalans que vivim aquí, així com els que protagonitzem nosaltres amb estrangers que ens escolten amb atenció. La majoria ens miren amb una barreja d'admiració, incredulitat, temor i respecte.

Llegeix més

Políticament incorrecte

Xavier Artacho_01Moltes són les conductes que tenim preestablertes en el nostre ser que ens diuen d’alguna manera el que està bé (o socialment acceptat) i el que no. De vegades pateixo la lluita interior entre el que vull fer i el que hauria de fer, el que podria dir o el que la gent espera que faci.

El benestar personal, la confiança en un mateix i una bona actitud –mentalment parlant– davant de tot allò que pugui sorgir que necessiti de la nostra intervenció, ho és tot. Tant se val el que pensin els demés, ja que no vivim per ells sinó per nosaltres. A més a més, com més gran és la població, més difícil és que tots tinguin una mateixa idea d’alguna cosa. És a dir, no podem agradar a tothom i hem de tenir clar que, fem el que fem, agradarà a uns més que a d’altres.

Llegeix més

Vallesans a Brussel·les

Albert Ses_01Moltes poden ser les raons que ens portin a viure a un altre país per un període de temps, i moltes d'altres les que ens poden fer quedar en aquest nou destí per uns quants anys i començar a anomenar-lo "casa" sense adonar-nos-en.  No oblidant mai el que passa allà on van embarcar el vol que els ha dut fins aquí, avui coneixerem tres vallesans que han fet les maletes i han decidit provar sort a Brussel·les, una ciutat que s'ha guanyat la fama de gris, burocratitzada i mancada d'esperit propi però que ha esdevingut un destí atractiu per a molts dels qui vénen d'Estats especialment castigats per la crisi.

Llegeix més

Ha sortit al balcó

Vctor Rodrguez_01Me la trobo sovint pel Passeig quan surto a córrer. Porto els auriculars posats i quan la veig, me’ls trec ràpidament. És rossa, alegre i vesteix molt bé. A l’atansar-me, els dos somriem amb una complicitat compartida. Avui però, ella somriu més explícitament. Després he sabut el motiu.

És una senyora, paraula que ja denota una certa categoria, un saber estar. Quan era gran haguéssim dit que era guapa i de jove, haguéssim dit que estava bona. Ara, com he dit, porta els anys amb molta dignitat tot i acostar-se als noranta. Dignitat, recordem-ho.

Llegeix més