Relleu

thumb Vctor Rodrguez 01Pujo amb el tren cap a casa i davant meu hi ha asseguda una monja que de ben segur va cap a Vic. Em ve al cap la paraula relleu pensant que la majoria de congregacions religioses no disposen de noves vocacions que garanteixin el seu futur. Mentrestant, per la finestra s’esbatana el pla de Llerona amb Puiggraciós al fons. Quin relleu envolta la Garriga!

A partir d’aquí, penso en la importància del concepte relleu. En primer lloc perquè Catalunya és un país on el relleu geogràfic -en especial les muntanyes- té una consideració gairebé espiritual. En segon lloc, perquè a través del relleu, ara entès com a corresponsabilitat i compromís en substituir algú en alguna tasca, esdevé l’explicació històrica de nosaltres mateixos com a nació.

Llegeix més

El cor de la ciutat

Vctor Rodrguez_01Fa uns anys, l’anterior telenovel·la de capçalera del país, portava per títol ‘El cor de la ciutat’. Ambientada al barri de Sant Andreu de Palomar, primer, i en una segon etapa, a Sants, va durar unes quantes temporades en pantalla amb molt bona acceptació.

Un servidor llavors no coneixia Sant Andreu i considerava que els actors protagonistes de la sèrie emfatitzaven fins a l’extrem el caràcter de barri d’aquest districte de la cosmopolita i urbana Barcelona. Ara, que per qüestions de feina sovintejo el casc històric de Sant Andreu, hom se n’adona –salvant totes les distàncies– que la imatge de barri que es donava per TVC no estava tant distorsionada.

Llegeix més

El capital de la dansa

Vctor Rodrguez_01Dissabte Barcelona serà proclamada solemnement i festiva com a “capital de la Sardana 2014”. Fins a principis de 2015, un programa curull d’actes de tot tipus al voltant de la sardana se sumarà a la programació habitual de la cosmopolita i moderna Barcino. La Barcelona del Mobile World Congress, de bracet amb la celebració del Tricentenari, esdevé ciutat sardanista per excel·lència.

Llegeix més

El canvi de rasant europeu

Albert Ses_01

Les eleccions al Parlament Europeu (PE) del 25 de maig d’enguany s’acosten. Les maquinàries dels partits amb opcions de tenir representació a l’Eurocambra ja fa mesos que pivoten el seu debat intern entorn a coalicions, caps de llista i programa electoral.

Després d’aquesta llarga i dolorosa legislatura (al Parlament Europeu és de cinc anys) sembla que si d’alguna cosa ens n’hem adonat tots plegats és de la importància que tenen les decisions comunitàries en el nostre dia a dia. En tenen tanta que un canvi de majories al PE pot tenir un efecte sobre la nostra vida quotidiana quasi comparable al de l’assoliment de la independència. La importància del PE s’ha posat especialment de manifest a partir de l’entrada en funcionament del Tractat de Lisboa, on s’augmenta la seva importància política tant en termes relatius com absoluts, ja que la cambra decideix en codecisió gairebé totes les lleis comunitàries.

Llegeix més

Retorn

Irene Alerm_01La jove amb opinió que prometia colgar de cebes als lectors, reprèn l'escriptura. Ho fa amb cert empegueïment, tot confessant que té més de dos i de tres articles començats però que, amb el pas dels dies, han anat quedant obsolets. A més, la jove, suposadament amb opinió, dubta. No ben bé de la seva opinió ja que a voltes troba que, a part que no en té cap de formada, hi ha coses que li van més aviat per la via de la intuïció que per la via de l'opinió (segons quins filòsofs ho trobarien totalment equivalent i per tant no en fa massa cabal, d'això) i no té justificacions per presentar per escrit.

Llegeix més

Jo. L’amic, l’enemic

Xavier Artacho_01El coixí sent la seva tristesa en veure les seves llàgrimes caure. Són temps difícils, que diria aquell, encara que no hi ha temps més difícil que una ment insegura, que un cos envaït per la por. 

Avançar un pas i retrocedir-ne dos, això és el que ell sent en aquests dies grisos. No té la força per aixecar el cap i mirar si hi ha llum al final del túnel, doncs ja s'ha acostumat a la foscor. Pot ser que no siguin les forces; simplement està malgastant el seu temps pensant i maleint, preocupant-se i plorant, en comptes d'actuar i, simplement, viure. Però que difícil li resulta invertir aquesta energia negativa en positiva. El cos s'acostuma a allò bo, però també a allò dolent. Sense voler-ho ni veure-ho, havia entrat en aquest cercle en el qual veus la vida pintada de grisos i foscos. Era a punt de tocar fons, si no ho havia fet ja. Estava enfonsat en la seva ment, ofegat en els seus pensaments. 

Llegeix més

És l’hora de les matemàtiques

Albert Ses_01No es fa gens fàcil digerir amb lleugeresa tot el que va passar ahir al Palau de la Generalitat. Els partits polítics catalans aglutinats a favor de donar la veu al poble i convocar una consulta van donar un exemple d’unitat, força i coherència. De ben segur que la negociació, tot i ser breu, no ha estat senzilla. Els diferents partits amb idees matisadament oposades sobre la idoneïtat de la pregunta sabien que havien de fer concessions i així ha quedat demostrat amb un pacte salomònic digne d'enginyers equilibristes.

Llegeix més