Laura Franco_01Octubre. Us heu fixat ens els aparadors de pastisseries, botigues de cosmètica, roba, decoració de la llar, i els basars de cada dues cantonades? Ho veiem a la televisió, als comerços (tot sigui per vendre), a les festes dels bars... Halloween per aquí, Halloween per allà... I quanta gent remuga al veure-ho! De vegades, aquesta mirada que tenim “en contra” d’alguna cosa pot esdevenir un interès per a quelcom que no coneixem prou. Quanta gent veu aquesta festivitat com una mala influència dels americans? No hem de substituir Halloween per la Castanyada, però no està de més saber d’on ve aquesta tradició, ja que cada any la veiem més propera.

Tradició americana, segur? Halloween ve a ser, sense que molts d’aquí ho sàpiguen, una tradició més europea que no pas americana. Molts pensem “quina tonteria de festa, disfressar-se i anar a espantar porta per porta... per això ja tenim Carnestoltes!” Bé, la veritable història de Halloween pot semblar –almenys a mi– força interessant. En essència, és el nostre dia de Tot Sants, amb una mica més de decoració. És una festivitat pagana, cosa que possiblement pot augmentar el nostre interès, ja que no en sabem molt ni ho tenim molt present. Devem la celebració de Halloween als celtes i al seu Samhain (la celebració del temps de collita) i en comptes dels USA, hauríem de pensar en Irlanda i algunes parts d’Anglaterra. Doncs bé, les carbasses amb espelmes a dins, les disfresses... tot té un perquè.

Els celtes creien que la nit del 31 era especial, ja que els esperits dels morts tornaven i, a més, era d’ajuda per als druides i les seves prediccions. Per a commemorar-ho, feien grans fogueres on la gent sacrificava alguns animals pels seus deus i es vestien amb pells d’animals per aquestes i d’altres raons, com ara espantar els mals que poguessin dur els fantasmes (d’aquí les seves disfresses!). Sembla més interessant, ara, la cosa?

halloweenPer no perdre la tradició i recordar les velles creences i costums del passat, a Irlanda, Escòcia, Gal·les i algunes altres parts d’Anglaterra, es va seguir celebrant Halloween de maneres diferents, com per exemple disfressar-se (aquest cop sense pells ni caps d’animals) per espantar la gent, recordant així la funció que tenien les disfresses dels celtes. Les carbasses, per la seva banda, eren una altra manera d’espantar els esperits malignes que visitaven als “mortals” la nit del 31. Posant una llum dins d’una carbassa o inclús de naps, creien poder protegir les seves llars de tots els possibles mals que els visitarien aquella nit.

I com tot, Halloween va arribar a Amèrica de la mà dels immigrants anglesos que s’hi van establir i, mica en mica, es va anar convertint en una festa on els nens demanen caramels i la gent mira pel·lícules de por, es disfressa i surt de festa. Havent perdut tota la por i les supersticions en què es basava la celebració, una “nova” tradició americana va anar creixent comercialment fins al punt que la resta d’europeus l’hem percebut com una festa sense sentit. Així doncs, la celebració del final d’estiu i principi d’hivern, com moltes altres tradicions, s’ha convertit en una altra excusa per vendre i gastar, gràcies als mitjans de comunicació i grans empreses que han aprofitat l’oportunitat.

Sense cap intenció de voler celebrar Halloween aquí, ni de canviar-la per la Castanyada ni Tot Sants, crec que tota la història d’All Hallow’s Eve mereix una oportunitat. La història pròpia sempre és interessant i, per què no, també la dels altres països i altres creences. En comptes de veure Halloween com una “xorrada”, vaig despertar cert interès per a saber d’on provenen certes tradicions que veiem presents cada cop més i de les quals no en sabem quasi res. Quants de nosaltres desconeixíem aquesta història abans d’etiquetar Halloween de festa absurda?

blog comments powered by Disqus