Retorn

Irene Alerm_01La jove amb opinió que prometia colgar de cebes als lectors, reprèn l'escriptura. Ho fa amb cert empegueïment, tot confessant que té més de dos i de tres articles començats però que, amb el pas dels dies, han anat quedant obsolets. A més, la jove, suposadament amb opinió, dubta. No ben bé de la seva opinió ja que a voltes troba que, a part que no en té cap de formada, hi ha coses que li van més aviat per la via de la intuïció que per la via de l'opinió (segons quins filòsofs ho trobarien totalment equivalent i per tant no en fa massa cabal, d'això) i no té justificacions per presentar per escrit.

Llegeix més

Destapant cebes

Irene Alerm_01Qui més qui menys cadascú té les seves cebes particulars i, en la mesura que pot, les treu a airejar perquè la resta del món en tingui constància. La meva, o una de les meves, és la necessitat de no oblidar les arrels i de tenir present la memòria històrica de la terra que trepitgem sigui quina sigui la mida de cada petjada particular. No és idea meva —tot i que l'he interioritzat prou perquè me la senti pròpia— la consideració que una desvinculació del passat i una pèrdua de la memòria tant individual com col·lectiva només poden dur a un present absurd, pobre i sense un rumb fix. Així doncs, no puc deixar d'impregnar bona part del què faig i sóc amb aquest llegat que crec que em pertoca. Demano, per tant,  de bones a primeres, perdó per airejar la meva ceba particular ara que en tinc una oportunitat i clemència als possibles lectors per la reiteració de la meva quimera que molt em temo serà força constant al llarg dels articles que pugui anar bonament escrivint. M'hi aboco sense més preàmbuls.

Llegeix més