LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Albert Ses_01Ahir va tenir lloc a Brussel·les un debat sobiranista que s'esperava diferent. L'ANC havia convocat només aquells partits decidits a apostar pel dret a decidir per, així, intentar "passar pàgina" i parlar, entre d'altres coses, de com hauríem d'encarar "el procés" post 27-S jugant amb la hipòtesi d'un mandat democràtic clar a les urnes. Hi va haver una abstenció remarcable i una presència igualment destacable. La primera va ser la de l'eurodiputat d'Unió i la segona, la participació d'un representant de les CUP, una veu que no estem acostumats a escoltar –encara- a la capital europea. La convidada d'honor va ser la Carme Forcadell, que va seure al bell mig d'una taula flanquejada per homes a banda i banda.

Els sospitosos habituals omplíem la sala convertint el debat en una espècie de teràpia col·lectiva. Estem en un atzucac i busquem solucions, complicitats, picades d'ullet que ens facin revifar la il·lusió amb els representants que ens disposàvem a escoltar. Aquí tots estem convençuts. Aviat veiem però, que la classe política no ha passat pàgina. Tremosa va ser el més incisiu de la nit, fent retrets i marcant de prop la resta de ponents. Curiós, però, que ho faci qui des del minut u de joc desenterra la idea de la llista unitària, i d'aquí ja no en sortim. Després de les primeres intervencions, els ponents posen més de manifest els seus punts divergents que allò que els uneix. L'eurodiputat convergent insisteix amb les hipòtesis del "què hagués passat si..." mentre la resta intenten no entrar en un cos a cos que hauria acabat de desvirtuar el debat. La base del seu argumentari és la necessitat de centrar-nos en un sol eix aquestes properes eleccions, el nacional, i aparcar tota la resta. Ell mateix es considera un "liberal d'esquerres" a qui no li agrada que se l'encaselli dins del debat encotillat de la lluita de classes.

Amb aquesta afirmació, i observant els ponents, me n'adono que la victòria del 27-S se'ns pot escapar per la dreta. Fins ara, defensar que per separat es podia fer arribar millor el missatge de l'Estat propi, era plausible pensant en la part esquerra de l'espectre ideològic del país. Veig necessari que representants de Súmate, per exemple, es dediquin a fer campanya allà on altres candidats no hi tenen tan fàcil accés. Lligar el relat de l'emancipació nacional amb l'alleujament de part dels seus problemes quotidians farà que aquest tingui èxit. Ahir, però, amb quatre ponents a l'esquerra (CUP, ICV, MES i ERC) i un que representa una dreta acomplexada de ser-ho, vaig adonar-me'n que estem deixant orfes d'opció sobiranista l'espectre ideològic més conservador del país. Si CDC segueix virant cap al centre, amb "liberals d'esquerres" a Brussel·les i una vicepresidenta de marcat perfil social al Govern, deixem de cobrir un espai essencial del sobiranisme català.

Quan portàvem més d'una hora de debat i la Carme Forcadell ja havia fet diversos cants a la unitat, decidida a desmuntar arguments dels nostres adversaris reals, van córrer per la sala les dades de la darrera enquesta d'El Periódico. Aquesta apuntava a una no majoria absoluta de la suma de les tres forces independentistes al parlament català el proper 27-S. Per contra, Unió obtenia una representació que ja no podem comptar, ni de bon tros, dins de l'independentisme. Correm el risc de perdre part dels històrics votants de CiU, orfes d'una opció política que veritablement els representi. El divorci amb Unió, un cop acabades les ampolles de cava obertes la setmana passada, pot acabar fent un flac favor al procés si CDC no cobreix part del seu històric espai sociològic.

De vegades tinc la sensació que ja ens estem preparant per una hipotètica derrota el 27-S, per tenir l'artilleria ben carregada i dir que "ho hem intentat tot però no ha estat possible" mentre es comença a disparar contra els que haurien d'haver estat fidels companys de viatge.

Com va apuntar la Carme en diferents ocasions, no ens queda temps. No podem anar badant i no tancant els debats que ja es creien superats. Si es va decidir anar separats per a poder així arribar a més sectors de l'electorat indecís, no deixem que ens marquin un gol per la dreta.

@seseballart

blog comments powered by Disqus