LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

De les cireres d’Ordal i les cireres de la plaça: efecte magdalena de Proust

Natlia_Soler_01De cireres com les que collíem a Ordal pensava que no en menjaria més, des de que van desaparèixer del nostre calendari de collita d’ençà que l’avi no hi era. L’altre dissabte, a primeries de juliol, la mare va venir de mercat tota cofoia amb aquelles petites fruites vermelles que havia adquirit a la plaça. Més que vermelles, eren de vellut, com les d’Ordal.

Garlàvem el pare i jo i esperàvem amb delit l’hora de les postres, quan podríem comprovar la hipòtesi de la mare, llençada amb gran efecte sobre les nostres expectatives: “són tant vermelles que semblen les d’Ordal”. Endreçar la compra, fer un xic de dissabte, parar taula... ja tot ens venia feixuc i la nostra esma esdevenia lànguida si no arribava l’hora de les cireres: la cirereta del dia.

Llegeix més

Olors, sabors i coloraines

Natlia_Soler_01

Feia temps que em venia de gust un àpat autòcton, al poble, no només per certes inquietuds populars manifestades després de la meva última aparició digital, sinó perquè el COS em demanava promoure el quilòmetre zero. Ara, zero del meu, amb llicència dels inscrits en el moviment Slow Food: jo parlo de les passes que he de fer per arribar a entaular-me... El cos em deia que em calia conèixer una mica més a fons el veí que tinc a la mateixa escala, abans de presentar els meus respectes als del bloc del costat.

Llegeix més

El súmmum de la felicitat

Natlia_Soler_01Quan era jove (més jove del que ho sóc ara), solia pujar pel carrer de la Dagueria amb diferents amics i amigues per ficar-me al súmmum de la felicitat. L’altre dia se’m va acudir enfilar-m’hi amb la Laura després de deu anys d’absència, tota encuriosida, per corroborar que el Bliss seguia estant al mateix lloc.

No recordo la cara de l’amo ni la cara dels cambrers; potser el lloc ha canviat de mans vint vegades des d’aquell temps ençà, però sembla, almenys des de fora, que tot està com estava. El lloc és petit i la zona més lounge (un graó que baixa, sofàs, tauletes de cama curta, més de tu a tu, zona de debat o de lectura) està plena, així que seiem amb els comensals tot i que no manifestem una intenció clara de sopars de tres plats i llarga sobretaula.

Llegeix més

Carmelitas

Natlia_Soler_01{jcomments on}Em planto al Carmelitas a les 14,05 h., hora de dinar de menú. -"Sereu dos?"- Em pregunta. La dona que entra darrera meu no ve amb mi. Per allò de la curiositat, me la miro altra vegada; no, dino sola. M'assec a prop de la finestra. L'espai és lliure de fum i acompleix així el meu dogma del "food aroma protection". El menjador és ampli, no fa olor de fregit o de fum revingut dels pocs que fan anar la cigarreta al pis de baix. Sembla que res entorpirà ensumar el plat quan el tingui arran de nas.

Llegeix més