Natlia_Soler_01Per a tu, estimat pare, per tots els deliciosos àpats, inversemblants degustacions gastronòmiques, pizzes customitzades, sobre-taules entranyables i totes les innombrables gustperiències que encara ens queden per viure, en boca meva.

Sèiem dotze al voltant d’una taula enorme, rectangular, parada (per atzar sorneguer) de dol i de verd, acompanyant-nos així en la tristor i l’esperança servides al mateix plat, i convidant-nos a gaudir de l’àpat de la vida a mossegades tant tendres com doloroses. Dotze de dol, compartint taula, recordant tants àpats i gustperiències, tants moments parant i desparant, i gaudint d’aquest meravellós acte social de la menja en companyia.

giamou_1

El primer arriba, a l’antic Hostal d’en Pinós: faves a la catalana, com tantes vegades les havíem menjat a casa, fetes de la mare, lleugerament especiades amb menta, tendres i primaverals. El pare s’entretenia traient-les de la baina, sovint la nit anterior, amb grandiosa paciència i pensant, tot delint-se, en aquell suquet en el punt just entre dolç i amarg, sense ser gens inconvenient en boca. Una cullerada: botifarra negra i tres faves, i em revenen moments de petites, potser a la font de fora l’entrada, jugant a pilota després de cansar-nos les tres als gronxadors que encara aguanten, rovellats i descolorits, com tants d’altres gronxadors que visitàvem arreu... Una altra cullerada, i em trobo en aquella nostra sala d’exposicions  guaitant coses boniques però inintel·ligibles, durant una de les esperades escapades de dissabte, agafant-me de la seva mà grossa i molsuda... Em poso unes quantes faves més a la boca, i sense tancar els ulls, se’m presenten els nombrosos moments que hem passat preparant pizzes customitzades; imaginant barreges i potineries delicioses; a la cuina de casa cuinant d’amagatotis combinacions picants i picaresques; gaudint de grans vins i preparant-ne de propis amb aroma de maduixes ; somniant en cuines exòtiques mirant programes de formatgers, pastissers, cuiners d’arreu;  anant a dinar a la Cala Sila, a l’Esvet, al Tastaolletes, als llogarrets d’aquí i d’allà; gaudint de grans plaers amb petites coses i degustant tot allò que la vida ens posava en safata amb bon gust i el got sempre ple.

Suco pa, observo la taula i els il·lustres comensals; a la dreta la companya de celebració, bessona meva. Juntes, en fèiem l’edat a la que ha arribat el pare, tal dia com avui: l’últim adéu, amb la taula parada de dol i sense ell. Les faves em porten a passejos de tarda, sota la llum taronjosa del capvespre; mentre degusto un bocí de la nostra pàtria gastronòmica, em torna la vida i aquesta seva deliciosa part compartida, sempre amb tan bon gust i amb tantes ganes. Gaudeixo del plat amb recança, gran part de melancolia però també amb un somriure, recordant totes les faves en companyia gaudint dels plaers de la gastronomia de la mare, de tots els sabors i aromes que ens omplien i ens dedicaven moments de felicitat a la taula parada de la vida.

El segon aterra, brandant llàgrimes i amargors d’entre plat i plat. Carn d’olla a ple estiu, per recordar l’últim Nadal a taula amb el pare; els cigrons dels que tan es delia acompanyen la pilota molsudeta i sucosa, fets puré. Les llegums eren una de les seves predileccions: li agradava anar-se menjant els espinacs abans d’hora, per poder pressionar els cigrons orfes amb la forquilla i banyar-los d’oli, fins que aquella pasteta fina fóra ben humida de suc d’oliva. Entre cullerada i cullerada observo els seus, compartint anècdotes i records a la taula parada de la vida.

Al punt dels postres i els cafès, recordo la xocolata de cacau pur i amarg que tant endolcia el final dels seus àpats, llaminer juganer, aixecant-se a l’últim moment per rosegar la teula d’amagatotis i compartir-la. La vida, avui com una crema que entra dolça pels ulls i resulta amarga i agre quan per fi arriba al paladar, ens recorre la boca fent-nos esgarrifar, i amb un escarafall l’empassem i hem de seguir endavant, com amb els propers àpats, esperant que totes les cremes siguin dolces i d’agradable gust en boca, per fer-nos passar grans i inoblidables gustperiències. Amb aquesta esperança sovint oblidem que a la taula parada de la vida, les gusperiències poden ser tant dolces com amargues, i que de fet i per molt que ens requi, totes ens alimenten d’alguna manera. Ens cal, doncs, seguir parant taula i gaudir tot mantenint el gust del pare per les coses senzilles; les de casa; les rareses delicioses; els nous sabors i aromes... recordant sempre que no hem de perdre el gust per la vida, per amargues que siguin algunes (gust)experiències.

Les copes s’alcen, sempre ben plenes: a la teva salut, papi, i a seguir omplint l’olla!

soler

Si us voleu delir amb les nostres pizzes customitzades: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150290244362860.355998.836087859&type=3&l=1b167aafbb

blog comments powered by Disqus