Natlia_Soler_01Passejar per una zona volcànica activa té alguna cosa entre apassionant i temible. L’experiència més explosiva era sentir l’energia geotèrmica vora les sabates, la Terra xiuxiuejant-te arran dels mitjons: “vés que cremo”. Es podien fregir ous sobre algunes de les superfícies que trepitjava; per això no fou d’estranyar que els bufecs insistents que sortien ara aquí i ara allà de fumaroles i solfatares m’escaldessin la cama. Ara, amb tota aquella energia, el record més impressionant, gustativament parlant, ve marcat per un esmorzar de forquilla en un llogarret islandès perdut, després d’una nit de terratrèmol. Fumat, fumadíssim, però gens de fum: un salmó fumat amb l’energia del sofre, fum en vapor. Aquell peixet havia estat fumat a la islandesa. Una carn melosa, rosa púrpura, amb una aroma i una essència úniques i inimitables, terrenals: de les mateixes entranyes de la Terra, fumades amb la furiosa força de l’energia volcànica. Una explosió de sabor tèrmic d’allò més irrecuperable pels noruecs que tant salmó fumat vénen totes les Festes.

06No és però del salmó que volia parlar, sinó de la meva gustperiència en terres volcàniques nostrades. Havent tornat de la ruta pel volcà del Croscat ens decidim a fer passar la gana, oberta com aquell flam enorme ensenyant-nos les interioritats. El menú degustació de 25 euros ens promet un fastuós festí. Tot i l’espera és una oportunitat única per fer-nos gaudir dels millors sabors de la terra. Mmmm, som-hi, descobrim quins sabors s’amaguen entre volcans!

Se’ns presenten tres plats d’entrant-aperitiu-primer acte-primera part, ben generosos. Una amanida de fesols de Santa Pau, una segona amanida ben amanida i unes patatones sorpresa. La inspecció visual em desvetlla els primers misteris de la vida: pebre negre mòlt, pebre vermell, julivert, ou dur, tonyina, ceba, olives negres trencades. La inspecció gustativa em confirma aquesta visualització de primer ordre, i em barreja tots els ingredients amb els fesols volcànics. Aquells llegums menuts, me’ls imagino negres i boteruts com diminutes pedres tosques escrostonades i arenoses, fruit de la Terra i bullides en magma fent xup-xup. Em bull la boca i la sang se’m torna espessa com lava regalimant d’aquells enormes flams; oh terra garrotxina, que confines fesols i els nodreixes d’aromes geotèrmics! De què fas gust, terra volcànica?

Apago l’erupció i els dubtes existencials enforquillant un grapat d’amanida verda, camuflada entre olives, poma, cireres del veí, codony, oli amb llavoretes de sèsam i ceba. Me la poso a la boca i deixo que tot fumegi, convertida en una fumarola humana, en energia en estat pur a punt de vehicular tota la meva força a través de l’escletxa més inesperada.

Les medalles de patatona sorpresa amaguen un xic de carn molsuda que es desfà sucosa amb la patata tova. Ambdues capes han estat unides en matrimoni gràcies a un arrebossat voluptuós, lleugeret i gràcil. Fins que el comensal se’ns empassi, cap endins.

Els primers pessics de cuina volcànica ens fan entrar en erupció; una primera alarma de lava i cendra que emana de les gustperiències més fogoses, com aquella energia que m’escaldà les cames a Islàndia. Aquests són els sabors que emanen dels plats com de la terra mateixa.

Els segons arriben: un conill daurat, rostit amb alls i tomàquets secs, bolets de l’indret i unes boletes de llard de porc. Unes costelletes de xai acompanyades de patates toves i oli de tòfona em saluden des de l’altre plat a taula. Les mandonguilles de llard no són gens greixoses, i contrasten amb el conill de carn més delicada. L’orellut està perfectament rostit, amb el tomàquet que adorna el plat com esquitxos de magma emanant d’una erupció, i els bolets dispersos com pedres disparades explosionant del volcà de conill.

Si això em sembla volcànic, el postre ja és el súmmum de l’energia geotèrmica posada al servei dels sentits. Una escena magmàtica de caramel regalimant d’un volcà de gelat d’avellana i un pastís de xocolata blanca obert en tall com el Croscat, ensenyant les entranyes, ens delecten fins que tot explota i es renoven interior i exterior en un aflorament enèrgic i salvatge. Això és el sabor de la terra volcànica.

 

blog comments powered by Disqus