Manifest per a una societat més digna

Constatem
que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur i
a la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials
d’imprevisible abast.
Aquesta crisi se suma a la desconfiança vers els dirigents econòmics i polítics i en el
propi sistema democràtic, tot entorpint el necessari procés d’integració de la població
immigrant i causant una perillosa inestabilitat social.
Creiem que cal prendre nota
de quines han estat i són les causes de la crisi conjuntural i de la més profunda i
estructural. Entre d’altres factors, hi ha hagut una forta especulació en sectors
d’activitat molt potents però que no constitueixen una infraestructura econòmica com
la que necessita un país madur, socialment parlant.
Hi ha hagut i persisteix un descontrol de tota mena en el sector financer que ha
permès un endeutament excessiu d’empreses i famílies. També s’ha observat una
manca de sensibilitat social i d’ètica per part d’alguns dels seus màxims responsables.
Cal tenir en compte que el sector financer s’hauria de considerar com un servei públic
perquè la seva activitat depèn dels dipòsits d’empreses i ciutadans de tota mena i
condició.
La corrupció ha arribat a extrems tan escandalosos que afecta a la consciència
col∙lectiva i a la manca de credibilitat de les classes dirigents.
La justícia, últim recurs de tot ciutadà o institució que es pugui sentir perjudicat, ha
deixat de ser respectable i creïble pel seu deficient funcionament i pels seus
condicionaments polítics i partidistes en les seves altes instàncies.
Els vells sistemes polítics i econòmics han fracassat, al menys en la seva aplicació, i
cada vegada l’abisme entre rics i pobres és més profund.
Cal que les necessàries mesures a curt i mig termini per a redreçar el dèficit públic no
facin recaure l’esforç en les classes menys afavorides.
ateneu_dignitat
Constatem

que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur ia la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials d’imprevisible abast.

Llegeix més

A Xavier Aguilar

“Fa uns dies, un bon amic, lletraferit, molt, de feridura greu i crònica, em va fer a mans un opuscle titulat Nunca te hagas librero”. Així començava un article que vaig publicar el 14 d’abril de 2008 i que després vaig recollir en el llibre Els brots de la nit.

Llegeix més

Xavier Aguilar, l'home culte

Se n’ha anat sense fer soroll, consti que a l’Ateneu per la Dignitat el trobarem molt a faltar perquè, que feia soroll amb el seu saber: música, literatura, filosofía, poesía, cinema, món… Sempre el recordaré carregat de llibres, de diaris.

Llegeix més