neus marrodan06CA mitja legislatura, Neus Marrodán va substituir Jordi-Eduard Perales com a Primera Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament per Acord Independentista per la Garriga. Ara, encapçala la llista d’Acord + ERC per presentar-se a aquests comicis, recuperant les sigles republicanes perdudes fa quatre anys. Parlem amb ella a la sala de Recepció Mèdica de l’Hotel Termes la Garriga, on hi hem editat un vídeo en el qual Marrodán es dirigeix al seu electorat. Podeu veure’l al final d’aquesta entrevista, així com sentir-la íntegrament i consultar el programa electoral d’Acord + ERC per aquestes municipals.

El patrocini d'Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d'aquests comicis.

La Garriga Digital: Més enllà de punts compartits amb tots els altres partits polítics que concorren a les eleccions, com la promoció econòmica i el treball per a les persones, quin és el tret diferencial d’Acord vers les altres candidatures?

Neus Marrodan: Jo crec que és el nostre equip. Un equip que sempre ha tingut molt clar que el que vol és treballar per la Garriga, que se sent totalment orgullós del poble que té i que vol que totes les persones que hi ha a la Garriga arribin a tenir el mateix sentiment. Per tant, penso que és la implicació personal de cadascú de nosaltres.

Un equip que sempre ha tingut molt clar que el que vol és treballar per la Garriga, que se sent totalment orgullós del poble que té i que vol que totes les persones que hi ha a la Garriga arribin a tenir el mateix sentiment

L.G.D.: Ja en un pla més concret, quin és el model econòmic que preveu Acord per a la Garriga? Proposen dinamitzar els polígons industrials del municipi?

N.M.: Nosaltres som molt realistes pel que fa al desenvolupament dels polígons. Això vol dir que som plenament coneixedors que la realitat econòmica que hi ha, no només a nivell nacional i estatal, sinó a nivell mundial, és complicada. Nosaltres no trobarem la solució ideal per a dinamitzar de cop i volta els nostres municipis; el que hem de fer és establir un producte de poble, un producte de concepte que generi un reclam, una demanda. A partir d’això, nosaltres podrem oferir el nostre municipi, el nostre entorn, les nostres particularitats, les nostres possibilitats de creixement i desenvolupament. Una qualitat de vida que sigui el reclam de models d’empresa que nosaltres entenem que són els que volem que s’implantin als polígons industrials.

Nosaltres podrem oferir el nostre municipi, el nostre entorn, les nostres particularitats, les nostres possibilitats de creixement i desenvolupament. Una qualitat de vida que sigui el reclam de models d’empresa que nosaltres entenem que són els que volem que s’implantin als polígons industrials

L.G.D.: Establir una marca “la Garriga” com a eina de dinamització dels polígons industrials.

N.M.: Vindria a ser això. La nostra qualitat de vida, el nostre model de poble ha de ser el nostre producte en promoció.

L.G.D.: Com es veuen des d’Acord les modificacions d’usos dels polígons fetes durant la legislatura i les que proposen alguns grups de cara als propers quatre anys? Es volen ampliar els possibles usos dels polígons?

N.M.: En aquests moments no et podria dir exactament quins són els usos que troben a faltar. Aquesta legislatura s’ha acabat la modificació de planejament que implicava l’ampliació dels de Can Met Sidro i Ca n’Illa, aquests són els polígons que estaven més mancats d’usos, que tenien menys diversitat. Amb aquesta modificació van passar a tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament industrial que té el gran polígon que per ara encara tenim buit: Can Terrers.

L.G.D.: I com el pensen omplir?

N.M.: El polígon de Can Terrers, en ser un polígon molt més modern i de les dimensions que té, contempla la majoria d’usos en una zona industrial com aquella: sector terciari, gran indústria... Contempla fins i tot la possibilitat d’instal·lació d’activitats de lleure nocturn en llarg horari. Als altres polígons, tots aquests usos hi són per igual a excepció del lleure nocturn, que hi té uns horaris més reduïts per la proximitat amb la zona urbana. Per tant, apostem per què totes les zones industrials del municipi tinguin els màxims usos possibles i continuarem lluitant, com hem fet aquesta legislatura, per què aquells usos que tenim restringits des de l’àrea de comerç de la Generalitat es flexibilitzi i ens permeti oferir el màxim ventall d’activitats als industrials.

Apostem per què totes les zones industrials del municipi tinguin els màxims usos possibles i continuarem lluitant, com hem fet aquesta legislatura, per què aquells usos que tenim restringits des de l’àrea de comerç de la Generalitat es flexibilitzi i ens permeti oferir el màxim ventall d’activitats als industrials

neus marrodan09CL.G.D.: Com encaixa aquesta flexibilització d’usos amb la integració del poble en un entorn rural?

N.M.: Per què no pot ser?

L.G.D.: Això és precisament el que li pregunto, de fet.

N.M.: Ha de poder ser així. Hem de partir de la base que la legislació per a poder implantar certs tipus d’indústries al nostre municipi és molt estricta. Aquesta fa que les indústries siguin adequades per a instal·lar-se a qualsevol lloc. No estem pensant en indústries pesants o amb alts riscos contaminants, perquè no és aquest el model que volem vendre; entenem que hem de poder aconseguir empreses més vinculades amb la tecnologia, l’economia verda... Empreses d’una economia més encarada al desenvolupament, l’estudi, la recerca. Aquesta ha de ser la indústria que, d’alguna manera, cerca aquests entorns d’una qualitat de municipi i serveis una mica singular i que entenem que tenim a la Garriga.

Entenem que hem de poder aconseguir empreses més vinculades amb la tecnologia, l’economia verda... Empreses d’una economia més encarada al desenvolupament, l’estudi, la recerca

L.G.D.: Hi ha prevista alguna mesura pel que fa a la dinamització del comerç local?

N.M.: Doncs sí. Com bé saps, tenim la gran sort de poder dur a en Sergi Moya com a referent a l’eix de la promoció econòmica al nostre grup. Amb ell hem estat treballant diferents línies de desenvolupament. És una persona que, per sort, palpa les necessitats reals del municipi. La nostra voluntat és aconseguir una complicitat amb el comerç local. En aquests moments, amb l’experiència viscuda a la legislatura com a membres de l’equip de govern, hem detectat que això no és fàcil; no s’ha aconseguit la complicitat amb tot el comerç local i no tots els comerciants estan associats als mateixos grups i hi ha comerciants de moltes menes. Entenem que ens cal una bona diagnosi de quin és el comerç que tenim a la Garriga, com és aquest comerç i què demana cadascun dels comerciants. No té res a veure un comerciant d’una superfície relativament gran d’alimentari amb una botiga de les tradicionals amb un producte diferenciat i de qualitat.

No tots els comerciants estan associats als mateixos grups i hi ha comerciants de moltes menes. Entenem que ens cal una bona diagnosi de quin és el comerç que tenim a la Garriga, com és aquest comerç i què demana cadascun dels comerciants

L.G.D.: Per tant?

N.M.: El primer de tot és la complicitat amb el comerciant, escoltar les seves necessitats i, a partir d’aquí, acompanyar. Acompanyar a on? A una formació millorada, a un coneixement de totes aquestes eines que són supramunicipals i que nosaltres no ens inventarem, que existeixen a partir de tots els eixos de treball de la Generalitat i la Diputació. També donar a conèixer tots els ventalls d’evolució que pot tenir el comerç.

L.G.D.: Una altra vessant important a l’economia del poble és el turisme.

N.M.: Evidentment. Entenem que la Garriga té un potencial, un valor, un intangible, que no hem sabut fins ara mostrar a l’exterior. No en tota la seva magnitud. Tenim uns intangibles realment fantàstics al món cultural, al musical o al literari, a més dels que ja coneixem tots plegats: la Garriga termal, el nostre entorn natural, el nostre patrimoni arquitectònic i, fins i tot, el patrimoni de l’evolució pròpia del poble. Si heu seguit el projecte de la Garriga Rural que s’ha desenvolupat aquests quatre anys, és una primera línia de treball com les que estem pensant. Treballar en la pròpia evolució del poble, en les seves eines amb les que es viu cada dia. Potenciar-les, empoderar-les, que siguin les nostres marques, els nostres productes per a defensar el turisme.

Tenim uns intangibles realment fantàstics al món cultural, al musical o al literari, a més dels que ja coneixem tots plegats: la Garriga termal, el nostre entorn natural, el nostre patrimoni arquitectònic

L.G.D.: A l’àmbit del turisme ressonen un parell de projectes al municipi: el berenador de Ca l’Artigassa i el balneari de Ca l’Espargaró.

N.M.: El nostre posicionament ha estat fins ara i serà sempre molt clar de protecció de l’entorn, però també de no frenar el desenvolupament actual. Què vol dir això? Nosaltres entenem que s’ha d’implantar qualsevol activitat econòmica sempre que acompleixi uns mínims requisits. Aquests requisits no ens els inventem nosaltres, surten per llei i, a més a més, pel sentit comú de protecció de l’entorn. Nosaltres ens posicionarem quan tinguem clara la viabilitat econòmica de qualsevol activitat empresarial, no només aquestes que planteges, i quan tinguem clar que es garanteix l’impacte ambiental de la instal·lació de qualsevol activitat nova. Aquests dos eixos són vitals. Hem viscut implantacions econòmiques molt expansives, que després no han arribat a ser el que tothom esperava i, mentrestant, han provocat una transformació important del territori. No permetrem la transformació del territori si aquesta transformació no és garantida. I no oblidem que evolucionar vol dir transformar. Fa cent anys el nostre entorn no era com és ara, estava treballat per l’agricultura. Som al segle XXI i segurament la transformació del nostre entorn l’haurem de viure a partir d’altres eixos econòmics. Però siguem sostenibles, treballem-ho equilibradament.

Hem viscut implantacions econòmiques molt expansives, que després no han arribat a ser el que tothom esperava i, mentrestant, han provocat una transformació important del territori. No permetrem la transformació del territori si aquesta transformació no és garantida

neus marrodan01CL.G.D.: Fa quatre anys proposaven l’establiment d’una “anella verda” entorn al municipi. Mantenen la proposta?

N.M.: I tant! Es manté i molt! L’anella verda i l’eix del riu, que entenem nosaltres com a columna vertebral del municipi, i el seu lligam amb el municipi i l’entorn natural, són bases del nostre programa. Per a nosaltres l’anella verda és molt més que un dibuix en un plànol, és un element cohesionador que ha de permetre poder lligar el sector urbà amb l’entorn rural d’una manera fàcil i àgil. Aquest projecte el treballem des de diverses àrees. El treballem des d’esports, perquè entenem que ha de ser una possibilitat de trobar espais per a practicar activitat física des d’un punt de vista diferent al dels clubs; el treballem des de turisme, perquè entenem que és un potencial més per a aproximar els nostres visitants a l’entorn més immediat; el treballem des de cultura, fins i tot, perquè aquesta anella verda ha de ser l’enllaç als camins històrics que han fet evolucionar la Garriga; el treballem, evidentment, des de territori, perquè una anella verda implica canviar coses al planejament, als carrers, repensar la nostra dimensió de poble.

L’anella verda és molt més que un dibuix en un plànol, és un element cohesionador que ha de permetre poder lligar el sector urbà amb l’entorn rural d’una manera fàcil i àgil

L.G.D.: Al 2016 caduca el Pla General. En quin sentit el vol modificar de cara al futur, si el vol modificar, Acord?

N.M.: Tenim claríssim que cal una modificació del Pla General des d’un punt de vista ampli. És a dir, no només des d’una visió urbanística, que és necessària, sinó des d’una visió molt més global, que ens duu a presentar un pla estratègic. En aquests moments tenim un planejament que es va pensar urbanísticament. Molt destinat al que passava aleshores...

Tenim claríssim que cal una modificació del Pla General des d’un punt de vista ampli. És a dir, no només des d’una visió urbanística, que és necessària, sinó des d’una visió molt més global

L.G.D.: L’expansió immobiliària.

N.M.: Expansió, ocupació de territori, creixement demogràfic... Amb uns estudis i memòries socials de l’època: del 2001 i aprovat el 2003. Per tant, si contemplem tot això, és una visió molt antiga de la Garriga. La nostra generació, si hem après alguna cosa d’aquesta crisi econòmica que hem viscut intensament i encara estem vivint, és que les coses són molt canviants. Les necessitats socials, econòmiques, de les persones i els municipis, canvien molt, el que hem de buscar és una reflexió de model de poble, de com volem créixer, de com volem que sigui la Garriga. Com volem que es desenvolupin els polígons? Que augmenti la població? Fins on i com volem que augmenti? Continuem volent créixer en zones que actualment no estan desenvolupades?

L.G.D.: La Garriga ha de créixer i, si ho ha de fer, cap on?

N.M.: La Garriga ha de créixer, però la Garriga entenem que ha de créixer d’una manera sostenible i equilibrada. I això passa per no créixer únicament en les zones pendents de desenvolupar. No ha de créixer a Can Violí, no ha de créixer a Can Vilanova o a la zona de sobre de Can Poi, que són sectors sense desenvolupar, molt integrats al nostre entorn rural. La Garriga ha de poder créixer treballant molt bé la densificació dels barris existents. M’explico: actualment és molt difícil que una família que tingui una casa al mig del poble pugui construir un habitatge addicional o dos pels fills, pels néts o per a qui sigui, i pensar que a casa seva mateix pot passar de tenir una casa a tenir-ne dues o tres. El planejament ara mateix posa traves legals que no ho fan tant fàcil en tots els casos o en totes la zona de municipi. Hem de pensar en aquest sentit. Si els nostres veïns saben que tenim un plantejament urbanístic que ens permet créixer sobre el que ja tenim, saben que no caldrà que els seus fills marxin a buscar un habitatge fora. Podrem créixer i densificar-nos dins de la mateixa zona on estem ara.

L.G.D.: M’agradaria incidir sobre l’arranjament del riu, que és un dels seus eixos de programa.

N.M.: Mira, a vegades quan ho explico poso el riu com a exemple de la nostra filosofia de programa. Transversal, cohesionador per a les persones. El riu ens travessa de nord a sud i, per tant, és prop de tots els ciutadans, però fins ara hi hem viscut d’esquenes. El riu l’hem de transformar en un espai al que puguem passejar, trobar-nos-hi, tenir-hi un espai per a viure. L’hem de transformar en el nostre eix natural, amb aquesta voluntat de ser respectuosos, ensenyar i lluir el nostre entorn. El riu també ha de ser aquest eix que pot recórrer totes les garrigues: la més rural, la més urbana, totes són la Garriga. L’eix del riu ens dóna aquesta visió, que és una metàfora del model que volem.

El riu ens travessa de nord a sud i, per tant, és prop de tots els ciutadans, però fins ara hi hem viscut d’esquenes. El riu l’hem de transformar en un espai al que puguem passejar, trobar-nos-hi, tenir-hi un espai per a viure. L’hem de transformar en el nostre eix natural

L.G.D.: Això es tradueix en alguna mesura concreta?

N.M.: Sí, molt en la línia del que s’hi ha estat fent, el que nosaltres volem per a millorar l’eix del riu és continuïtat. Què hem fet fins ara? Obrir el riu, netejar-lo, evidenciar què tenim. Ara que veiem com són les lleres del riu necessitem recuperar-les i tornar a vegetar els marges, poder crear accessos a la llera, veure que realment el que tenim és un eix natural molt potent. El riu fa vint-i-cinc anys no era així. Actualment hi ha molta vida i té una bona qualitat de l’aigua, hi ha una riquesa natural molt important. L’hem de poder palpar, hem de poder baixar i accedir-hi i fer-lo nostre.

neus marrodan05CL.G.D.: Acord té propostes d’habitatge social?

N.M.: Bàsicament dues. Una és la senzilla però econòmicament difícil d’assolir: continuar treballant per aconseguir un model públic-privat, que segurament serà el més factible, per a construir habitatge social nou. Entenem que aquest és un model a llarg termini, no immediat, però el que sí que hem de fer des del primer dia és començar a treballar amb el segon model que proposem: sobretot dinamitzar l’habitatge buit que ja tenim. En aquesta legislatura, des de la regidoria d’habitatge, hem encarregat un estudi per a diagnosticar quin és el volum d’habitatges buits que tenim al municipi i, a partir d’això, hem reflexionat sobre diferents línies de dinamització d’aquests habitatges. Passen per desenvolupar línies d’ajut als propietaris, als llogaters i, fins i tot, contemplar la complexitat de les agències immobiliàries. També cal pensar en el propietari, perquè la majoria de propietaris de pisos buits de la Garriga no són bancs; la majoria pertanyen a particulars i hem de poder tranquil·litzar aquests propietaris i facilitar que posin en lloguer els pisos.

L.G.D.: Establint l’Ajuntament com a mediador.

N.M.: L’Ajuntament com a mediador, sí. I que pugui facilitar, fins i tot econòmicament, si es pot, la disposició d’aquests habitatges. Ajudar als propietaris a cobrir les despeses de les cèdules d’habitabilitat, del certificat energètic o, fins i tot, de petites rehabilitacions. Ho tenim claríssim. I el mateix pels llogaters. Els joves, gent gran que necessita canviar perquè es troba en cases grans que els complica poder dur una vida dinàmica al estar allunyada del  centre i gent que en aquests moments té dificultats econòmiques; tots han de poder tenir facilitats per a poder millorar el seu habitatge. Hi ha molts models que permeten facilitar ajuts per a accedir-hi, fent que les despeses d’entrada siguin les mínimes possibles, amb microcrèdits, amb ajuts directes... són tots models que estem treballant i que proposem al programa.

L.G.D.: Un altre apartat important del programa és la participació. Acord proposa la creació d’una sèrie de consells municipals temàtics: esports, gent gran...

N.M.: La finalitat d’aquests consells és, en primer lloc, implantar el Reglament de Participació que  està aprovat des de fa més de quatre anys. No perquè vulguem implantar més lleis o reglaments, sinó perquè realment ens creiem que tots plegats fem la Garriga. No cal que ens inventem res, no podem ser extremadament exigents i no podem creure que només per fer molts consells i equips funcionarà la participació, no. Entenem que volem empoderar a la gent, que realment se sentin partícips de petits grups de treball en cadascuna de les àrees en què viuen. El consell escolar també és molt important, que tots els mestres i totes les AMPAs se sentin partícips i puguin tenir una taula on debatre les seves necessitats. I exactament igual pel que fa als esports, el món associatiu, cultural, els comerciants... volem crear una xarxa de comunicació amb tots. Amb tot això, volem aconseguir prendre el pols i les necessitats reals de tots els ciutadans i que ells trobin aquest espai per a plantejar opinions.

L.G.D.: I també el Consell del Poble.

N.M.: Entenem que el Consell del Poble ha de salvar la barrera que hi ha entre els que apostem per ser representants polítics i el ciutadà.

Entenem que el Consell del Poble ha de salvar la barrera que hi ha entre els que apostem per ser representants polítics i el ciutadà

L.G.D.: Tot i així, la creació de tants organismes oficials pot donar una sensació d’impediment o dificultat pel ciutadà que no està implicat a la política municipal i es vol comunicar directament amb l’Ajuntament.

N.M.: Per això entenem que, més enllà del ciutadà que ja participa i al que li hem de facilitar l’espai de diàleg, hem de buscar un espai al que els polítics, els representants locals, puguem rendir comptes de la nostra feina. D’aquest espai en diem Consell del Poble. Volem posar-nos davant dels ciutadans cada sis mesos per a rendir comptes de la nostra feina i rebre totes les seves sensacions. També entenem que hi ha altres vies, que són clau a la participació, que també oferim. Les més adaptades a la societat actual, que són les eines tecnològiques, sigui la web o una aplicació mòbil per a conèixer pressupostos o poder traslladar incidències. Per a nosaltres això són complements que creiem imprescindibles.

L.G.D.: Però, en tot cas, complementàries.

N.M.: Perquè no donen cobertura a tots els ciutadans! No tots els ciutadans entraran al món tecnològic per a venir a expressar una queixa o una necessitat a l’Ajuntament. Rendirem cada sis mesos i tindrem unes eines tecnològiques preparades i una figura que escolti, una persona, que pugui ser quelcom similar a un Síndic de Greuges però a nivell municipal. Una persona que rebi totes les queixes de qui no sap on presentar-les o com transmetre-les per d’altres vies. Som realistes i sabem que aconseguir la participació de la gent és un repte espectacular, però nosaltres el volem assolir. Penso que és el gran repte de la legislatura. Nosaltres ens ho creiem, som un grup que ha optat posar-se a disposició del servei del municipi, som de tendència participativa i sabem que, o ho fem, o no ens ho faran. El nostre gran repte és traslladar a tothom el sentiment de ser escoltat; si la gent se sent escoltada, participarà.

Som un grup que ha optat posar-se a disposició del servei del municipi, som de tendència participativa i sabem que, o ho fem, o no ens ho faran. El nostre gran repte és traslladar a tothom el sentiment de ser escoltat; si la gent se sent escoltada, participarà

L.G.D.: Quin projecte preveu Acord per a Can Luna, l’altre gran tema de la legislatura?

N.M.: El nostre projecte volem que sigui real. Què vol dir això? Que apostem clarament per no deixar tancat en un calaix el pla estratègic d’usos que s’ha redactat des de la Diputació. Entenem que és un projecte molt vàlid, treballat amb les entitats que l’equip redactor va considerar les més adequades per a treballar el desenvolupament de Can Luna. És un projecte que compara el nostre municipi amb tot l’entorn i tot Catalunya i ens dóna una imatge global de què s’hi pot fer. Aquesta imatge és molt vàlida i ha de ser evolutiva. Entenem que Can Luna s’ha de treballar a terminis. Albert Benzekry, el nostre actual regidor de Cultura, ha estat treballant aquestes línies amb molta intensitat i t’ho diria així mateix: entenem Can Luna com un espai per anar transformant a terminis. Allò que fem funcionarà i, a més a més, ho farem dins d’un equilibri financer que ens permeti fer-hi front.

Entenem Can Luna com un espai per anar transformant a terminis. Allò que fem funcionarà i, a més a més, ho farem dins d’un equilibri financer que ens permeti fer-hi front

neus marrodan10CL.G.D.: De manera concreta què es preveu, però?

N.M.: Per a nosaltres és imprescindible la sala polivalent. De tots els escenaris de transformació que ha treballat el pla estratègic d’usos, la sala polivalent és la nostra prioritat primera. És la manca que més evidencia el poble. És l’espai que ens ha de permetre fer-hi concerts multidisciplinaris, trobades artístiques i musicals... Tot aquesta força cultural que tenim, allà s’hi ha de poder expressar. Però també moltes altres coses, també ha de ser el lloc on poder fer cerimònies civils com, per exemple, sepelis que no es vulguin fer per l’església pel motiu que sigui. Aquesta sala ha de ser oberta per a qualsevol persona a qui pugui solucionar una necessitat. Començar per la sala polivalent i, a partir del pla d’usos, treballar amb les entitats i tots els col·lectius per anar pensant en el que pertoca fer. Econòmicament tindrem unes possibilitats migrades, però la nostra visió és a nivell de pla estratègic, de pla evolutiu. Aquestes accions són exactament així.

L.G.D.: Quin resultat electoral espera Acord?

N.M.: El màxim! Evidentment nosaltres treballem per a aconseguir l’alcaldia! Volem aconseguir el màxim nombre de regidors, sense cap mena de dubte. Estaríem molt satisfets, també, si el màxim nombre de vots recauen en els grups que, com nosaltres, aposten per un model de país clarament independent.

Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià

 Termes-LG-abr-2015

 

 

blog comments powered by Disqus