alex valiente05CÀlex Valiente és un dels caps de llista més joves que es presenten a les eleccions municipals d’enguany, després de succeir Neus Bulbena al capdavant de la formació socialista a la Garriga. Ens hem entrevistat a la recepció de l’Hotel Termes la Garriga, on també hi hem gravat un vídeo on el candidat es dirigeix al seu electorat que podeu veure al final de l’entrevista, així com sentir l’àudio d’aquesta i veure el programa electoral del PSC.

El patrocini d'Hotel Termes la Garriga fa possible la cobertura que La Garriga Digital.cat fa d'aquests comicis.

La Garriga Digital: Quin és el tret diferencial del PSC?

Àlex Valiente: Hi ha molts temes que són transversals. Amb el nostre contracte ciutadà, al contrari que amb un programa tradicional, el que nosaltres volem és agafar directament compromisos amb la ciutadania. Aquest crec que és el tret diferencial que tindrem. No dir “fomentarem l’ocupació” sinó com la fomentarem; hem deixat els trets genèrics i el que volem són compromisos directes amb la població. Aquest any, en comptes de presentar un programa electoral, el que volem fer és un contracte ciutadà que guiï tot el que fem aquesta legislatura i que puguem dur a terme durant aquesta. I quan quedin pocs mesos per a acabar-la, passar un examen amb els ciutadans.

Hem deixat els trets genèrics i el que volem són compromisos directes amb la població. Aquest any, en comptes de presentar un programa electoral, el que volem fer és un contracte ciutadà que guiï tot el que fem aquesta legislatura

L.G.D.: Es comprometen a efectuar una auditoria del contracte ciutadà?

A.V.: Exactament. Veure el que hem fet i el que no hem fet i, d’això últim, explicar-ne el perquè. La global serà a final de legislatura, però dins del propi contracte ciutadà proposem que cada any es faci un debat polític.

L.G.D.: Un debat de control.

A.V.: Un debat polític que ja fa dues legislatures es va aprovar que s’havia de fer i no ha estat així. Ens comprometem a fer-lo des del minut u. Creiem que en aquesta darrera legislatura no s’ha implicat a la ciutadania ni l’oposició i aquesta vegada és imprescindible que tots els partits polítics ens hi impliquem.

Creiem que en aquesta darrera legislatura no s’ha implicat a la ciutadania ni l’oposició

L.G.D.: En anteriors entrevistes durant aquesta legislatura havia manifestat que des del PSC estan molt descontents amb el govern de CiU i Acord. Pel que em comenta, suposo que actualment encara ho estan.

A.V.: Si fem balanç dels darrers quatre anys de legislatura, creiem que, en realitat, s’ha treballat els darrers sis mesos. I no ho diu l’Àlex Valiente, només has de fer el seguiment del que han fet els regidors de govern durant aquest temps al seu Twitter i d’altres xarxes socials. L’Alcaldessa duia un bon ritme de publicacions ja abans, tot i que molt genèriques i sense parlar del municipi. Ara, els darrers mesos, tots han començat a parlar del municipi i de la seva obra de govern. I les accions de govern que han fet, si agafem el butlletí de CiU, veiem que a via pública, com a resum de la legislatura, només es recullen els darrers cinc mesos de treball. Per què? Perquè a via pública no s’ha fet res en tota aquesta legislatura.

Si fem balanç dels darrers quatre anys de legislatura, creiem que, en realitat, s’ha treballat els darrers sis mesos

L.G.D.: I a d’altres àrees?

A.V.: També cal destacar molts altres aspectes. A última hora s’ha fet un augment de la partida de Festa Major d’aquest 2015. S’havien rebaixat 50.000 € de partida des del 2014...

L.G.D.: És a dir, que consideren que s’ha fet poc i tard.

A.V.: Clar. En teoria, les darreres accions de govern, amb les que ells creien que podien captar el vot indecís de la ciutadania, han estat d’augmentar partides. Han tirat pel dret, però durant tres anys no han fet ni brot, i jo vull ser l’alcalde durant els 48 mesos que dura la legislatura. Aquesta és la meva percepció, les meves ganes de fer coses, i les del meu equip de govern, del meu grup. Nosaltres creiem que des del juliol s’han de posar les bases del futur de la Garriga.

Han tirat pel dret, però durant tres anys no han fet ni brot, i jo vull ser l’alcalde durant els 48 mesos que dura la legislatura

alex valiente03CL.G.D.: Examinant un per un els punts del programa ciutadà (NOTA: aquesta entrevista es va efectuar el 6 de maig del 2015 i es pregunta sobre els punts presents al contracte en aquell moment), proposen la constitució de diverses comissions polítiques al poble, des d’entitats fins a ciutadania, passant per una de grups municipals.

A.V.: No estem pas inventant la sopa d’all, totes aquestes comissions ja estaven creades abans d’aquesta legislatura. De fet, a la de Festa Major hi participaven entre 40 i 50 persones i actualment hi participen deu persones, venen a parlar de lo seu, no a participar. Perquè el govern només ens ha cridat a les entitats juvenils per dir quins grups de música volem...

L.G.D.: Vostè participa a Mexcla’t.

A.V.: Sí, jo estic a Mexcla’t i hi participo molt activament. La sorpresa és que anem a la primera comissió i ja hi ha escollits grups de música. Ens estan falsejant la participació ciutadana. Nosaltres volem una participació real, no volem crear les comissions, les volem recuperar. És veritat que hi ha comissions com la de cooperació i solidaritat que funcionen, però d’altres, com les d’associacions juvenils, no. La regidora no ha estat a l’Ajuntament. Les entitats esportives? Tampoc se les ha convocat. Només es creen comissions per parlar problemes del dia a dia, però no per a intentar encabir totes les necessitats de les entitats.

Ens estan falsejant la participació ciutadana. Nosaltres volem una participació real (...) És veritat que hi ha comissions com la de cooperació i solidaritat que funcionen, però d’altres, com les d’associacions juvenils, no. La regidora no ha estat a l’Ajuntament

L.G.D.: És a dir, que cal recuperar un calendari de comissions regular en diversos àmbits.

A.V.: El primer que volem fer és recuperar aquestes comissions i fer-les de manera semestral, en principi i, si hi ha més demanda, es pot variar el calendari. La Festa Major n’és un gran exemple: abans hi participaven 50 o 60 persones i ara hi participen entitats, només en moments puntuals. I per a preguntar-los el que al govern li interessa, però no per la filosofia de la Festa Major.

L.G.D.: Més enllà de l’auditoria que em comentava abans, quina seria la funció del debat anual de política que proposen?

A.V.: Creiem que els grups de l’oposició han tingut poc paper en aquesta legislatura, tot i que, a final d’aquesta, s’hagin treballat dos consensos: el conveni amb la FUMH i el contracte de Piscines la Garriga, però perquè els grups de l’oposició vàrem reclamar de forma insistent que volíem dir-hi la nostra. Això es va aconseguir; vàrem participar, però les comissions polítiques, a part d’això, només han servit per a explicar-nos com de bé ho estava fent l’equip de govern.

L.G.D.: En res més?

A.V.: Nosaltres, fins i tot, vàrem votar a favor els pressupostos del 2015 ja que, des de sempre, hem intentat no votar-hi en contra i buscar una vessant positiva als pressupostos municipals. Però no se’ns ha convocat. El primer any que vaig ser portaveu del grup, vàrem enviar un document de propostes a l’equip de govern que ni tan sols se’ns va respondre. Ja ho consideràvem una falta de respecte. Per l’aprovació dels pressupostos del 2014, sí que se’ns va respondre, però donant-nos allargues i dient-nos que no toca. Als del 2015 reclamem que, en els canvis de partides, ens deixin participar i ens diuen que sí. Fins i tot se’ns va dir que el romanent positiu de l’Ajuntament es decidiria on invertir-lo entre totes les forces polítiques. A nosaltres no se’ns ha convocat per a res i volem donar més veu a l’oposició i també a la ciutadania. Ningú neix ensenyat. Aquest debat anual, en primer lloc, és per a escoltar l’oposició i que pugui dir-hi la seva, el que s’està fent bé i el que està malament, i per a escoltar el poble.

Des de sempre, hem intentat no votar-hi en contra i buscar una vessant positiva als pressupostos municipals. Però no se’ns ha convocat. El primer any que vaig ser portaveu del grup, vàrem enviar un document de propostes a l’equip de govern que ni tan sols se’ns va respondre. Ja ho consideràvem una falta de respecte

L.G.D.: Aspiren a escoltar l’oposició des del govern.

A.V.: Nosaltres escoltem l’oposició, que crec que és un punt fonamental i, a més a més, crec que ha de tenir un espai promogut per l’Ajuntament per a què també els escolti tota la ciutadania. Cal donar més veu a l’oposició. És important i rellevant.

L.G.D.: També proposen la creació de regidors de barri. Ja ho proposava Neus Bulbena fa quatre anys.

A.V.: Això va començar fa vuit anys, amb la Neus que ho va gestionar i, després, ho va incorporar al seu programa. Creiem que la política ha de ser de proximitat. Més enllà de poder anar a l’Ajuntament, els ciutadans de la Garriga han de tenir una referència propera: aquest és el paper del regidor de Barri. La ciutadania, no només a la Garriga, sinó arreu, està demanant un paper més determinant. Un paper on els polítics l’escoltin i els donin solucions pel dia a dia. Una instància és una forma poc àgil de fer això, moltes vegades es perden in eternum...

La ciutadania, no només a la Garriga, sinó arreu, està demanant un paper més determinant. Un paper on els polítics l’escoltin i els donin solucions pel dia a dia

alex valiente02CL.G.D.:  És a dir, el regidor de Barri com a figura mediadora amb l’Ajuntament.

A.V.: Intermediari directe. Nosaltres, fins i tot, proposem no només el regidor de barri sinó assemblees de barri periòdiques. De moment anuals i, on no hi hagi una associació de veïns de barri, intentarem que es creï, perquè creiem que és una forma important de dinamitzar-lo i establir contacte directe amb l’Ajuntament.

L.G.D.: Aquestes iniciatives de creació de comissions, regidors de barri i altres estructures polítiques i òrgans oficials no es contradiuen amb el compromís que fan de tenir vies d’accés més directes a l’Ajuntament, tals com una aplicació de smartphone, o un canal de Whatsapp i d’altres maneres de comunicació sense filtres?

A.V.: S’han de donar tots els canals per a què els ciutadans es puguin comunicar amb el Consistori. Hi ha una part de la ciutadania que fan la seva vida laboral fora de la Garriga i no trepitgen tant el municipi, hi ha molts ciutadans que agafen la R3 per baixar a Barcelona cada dia. Aquests ciutadans han de poder tenir un contacte directe amb l’Ajuntament i això es fa complicat sense tenir eines tecnològiques que donin aquesta cobertura. Molts ajuntaments ho estan tirant endavant i funciona. Volem un Consistori electrònic, també, on es pugui comunicar ràpidament qualsevol incidència. Fins i tot amb temes clars com pot ser demanar tallar un carrer si s’ha de fer una mudança. Són eines que poden agilitzar la comunicació Ajuntament-ciutadà.

Volem un Consistori electrònic, també, on es pugui comunicar ràpidament qualsevol incidència

L.G.D.: Pressupostos participatius. Participatius com i en quin percentatge del pressupost?

A.V.: Estem fent un estudi molt important en el tema de pressupostos participatius. Uns amics que es dediquen a aquestes àrees han començat a fer un informe aquí a la Garriga. De moment, aquests ens donen que, al principi, s’ha d’assegurar que un 16%, com a mínim, del pressupost, s’ha de destinar a la vessant participativa. Això és el que proposem a principi de legislatura. Als del 2016, si nosaltres estem al govern, hi inclourem aquest 16%, com a mínim, per a participació. I no només això; entenem que, fins i tot, a les inversions, on reclamem que l’oposició hi tingui un paper determinant, la ciutadania ha de dir-hi la seva, decidir on ens gastem els diners i quines són les prioritats que té la Garriga. La ciutadania, ara per ara, vol participar molt activament de la presa de decisions de l’Ajuntament. Lluny de només posar els pressupostos participatius en un programa, nosaltres tenim el compromís d’engegar-los, de tirar-los endavant. Hem de deixar de dir bajanades: hi ha vegades que els polítics en campanya electoral diem moltes bajanades i nosaltres volem propostes concretes.

Els estudis ens donen que, al principi, s’ha d’assegurar que un 16%, com a mínim, del pressupost, s’ha de destinar a la vessant participativa (...) Hem de deixar de dir bajanades: hi ha vegades que els polítics en campanya electoral diem moltes bajanades i nosaltres volem propostes concretes.

L.G.D.: A la propera legislatura s’ha de renovar el Pla General. Quina és la visió del PSC pel creixement del municipi?

A.V.: Can Violí, per exemple, ha canviat; tota la unitat d’actuació està en procés de reversió. S’ha de fer un canvi de Pla General, ja que les circumstàncies que teníem a la Garriga fa uns anys no són les mateixes que tenim ara. Al territori abans hi havia un procés de creixement, hi havia molts projectes urbanístics i ara aquesta sensació no hi és. S’ha de fer una reversió, sempre que sigui viable i pactant, perquè segurament, si no són els mateixos propietaris els que fan la reversió, hi haurà algun espai on s’hagi de fer una compensació econòmica des de l’Ajuntament. Apostem per una reversió que ens deixi tots els terrenys de Can Violí com a zona verda, agrícola. Actualment no és necessari el creixement indicat al Pla General anterior. Els pisos buits que hi ha a la Garriga són suficients per a la demanda urbanística del poble; actualment no cal un creixement urbanístic com el que estava proposat.

Els pisos buits que hi ha a la Garriga són suficients per a la demanda urbanística del poble; actualment no cal un creixement urbanístic com el que estava proposat

L.G.D.: I pel que fa als polígons industrials?

A.V.: Creiem que s’han de dinamitzar, però no només els polígons industrials: s’ha de tornar a plantejar tot el que és el sector comercial de la Garriga. Tenim una zona al centre que sí que ha crescut i s’ha dinamitzat, però els extrems del poble no estan dinamitzats a nivell comercial. El Barri de Dalt, per exemple, creiem que ha de jugar un paper més protagonista; el Carrer Calàbria, des de la Biblioteca, ha de ser un nexe d’unió fins el Barri de Dalt i el Barri de Montserrat. Però sense oblidar zones com la plaça al costat del Caprabo, que és un espai on és atractiu començar a establir comerços, fet que s’ha d’intentar impulsar. I pel que fa a polígons industrials, crec que s’ha de ser més ampli de mires.

L.G.D.: En quin sentit?

A.V.: Ara es permet molta indústria a la Garriga perquè s’ha canviat el mapa d’usos del polígon, cosa que crec que és molt important i s’ha de potenciar per a atreure empreses. Com ha fet Parets, cridant empreses grans per a què s’instal·lin al municipi.

L.G.D.: Proposen una ampliació dels usos dels polígons industrials?

A.V.: Sí. Nosaltres volem que les empreses puguin venir a la Garriga, que puguin donar feina a la gent del poble. Parets ho ha fet d’una manera sostenible, fent créixer el mapa d’usos dels polígons i per a mi és el model a seguir. He parlat moltes vegades amb l’alcalde de Parets, en Sergi Mingote, i crec que s’ha d’impulsar aquesta ampliació. A més de treballar per la gran riquesa de la Garriga en termalisme i no oblidar que també hem de formar part del nucli dur del Pla Director del Circuit de Catalunya, que a nivell turístic ens interessa molt.

alex valiente04CL.G.D.: Precisament li volia preguntar, també, per quines són les propostes referents a turisme del PSC per a la Garriga.

A.V.: Doncs tenim un plantejament, però no és viable si només ho fa la Garriga. És a dir, si només es fa des de l’Ajuntament. Amb els balnearis de la Garriga segurament arribarem a acords en aquest sentit, però només amb els balnearis no en tindrem prou. Hem de guanyar també el compromís de la Generalitat. Les necessitats del nostre poble han estat canviants i creiem que, a nivell formatiu, s’ha d’impulsar des d’aquí un cicle mig o superior que tingui a veure amb el turisme termal.

A nivell formatiu, s’ha d’impulsar des d’aquí un cicle mig o superior que tingui a veure amb el turisme termal (...) Aquest cicle formatiu pot ser una gran aposta, com ho han estat fins ara els estudis de la fusta, que està en dubte si d’aquí a uns anys tindran o no sentit

L.G.D.: Amb el turisme termal, específicament?

A.V.: Amb el turisme en general, però amb el termal en particular. S’ha de fer una formació dual a partir d’aquest cicle formatiu que es faci amb les necessitats de les termes del municipi al centre. Aquest cicle formatiu pot ser una gran aposta, com ho han estat fins ara els estudis de la fusta, que està en dubte si d’aquí a uns anys tindran o no sentit. Des de l’EMAD s’està fent un esforç en temes de disseny gràfic i repensant quins són els cicles formatius que s’hi han d’impartir. S’ha d’apostar pel disseny i pel termalisme, que són grans riqueses a nivell turístic pel municipi.

L.G.D.: Una altra assignatura pendent del poble és l’habitatge social.

A.V.: El primer i més necessari i que creiem viable. És el que han fet ajuntaments com el de Canovelles i d’altres: un conveni amb les entitats bancàries per tal que cedeixin els pisos buits que tenen per a usos socials. Tot amb el vistiplau de les entitats bancàries, donant ofertes i solucions des de l’Ajuntament. Hem insistit moltes vegades en que estem d’acord en rebaixar l’IBI dels pisos buits dels bancs a canvi que ells assumeixin una certa responsabilitat social envers el nostre poble. Aquests pisos que tenen buits s’estan aprofitant a d’altres municipis i és una cosa que demà podria fer la Garriga. A més a més, es va perdre el conveni mancomunat amb altres ajuntaments com el de Cardedeu, les Franqueses o el Figaró de borsa de lloguer social jove i s’ha d’impulsar de nou.

Hem insistit moltes vegades en que estem d’acord en rebaixar l’IBI dels pisos buits dels bancs a canvi que ells assumeixin una certa responsabilitat social envers el nostre poble. Aquests pisos que tenen buits s’estan aprofitant a d’altres municipis i és una cosa que demà podria fer la Garriga

L.G.D.: És a dir, que no estaríem parlant de construir habitatges socials nous sinó aprofitar els buits existents en mans dels bancs.

A.V.: La primera mesura, i que es pot realitzar en menys temps, és aquesta. En segon terme, es pot construir habitatge social. Plantegem que la Garriga per si sola no pot construir habitatges des de l’Ajuntament, perquè probablement per temes econòmics no seria viable. La parcel·la on estava plantejat inicialment l’habitatge social està afectada per una troballa arqueològica. Hi ha sindicats, com l’UGT o CCOO, que actualment estan fent convenis d’habitatge social a molts ajuntaments, tals com el de Granollers i es van posar a subhasta habitatges en lloguer social des de l’UGT. Creiem que és el model a mig-llarg termini que s’ha de seguir: s’ha de fer habitatge social a la Garriga. Si no és a finals d’aquesta legislatura, haurà de ser a principis de la propera. El que és urgent és l’ús de pisos de les entitats bancàries.

A mig-llarg termini s’ha de fer habitatge social a la Garriga. Si no és a finals d’aquesta legislatura, haurà de ser a principis de la propera. El que és urgent és l’ús de pisos de les entitats bancàries

L.G.D.: Passant a un pla més polític, pel que fa al procés de transició nacional a Catalunya, vostès han acusat freqüentment a l’Ajuntament d’utilitzar el sobiranisme com a excusa per a no fer feina de govern.

A.V.: Segueixo mantenint-ho, i més quan fa cinc plens que vàrem presentar una moció dient que no només Madrid ens ofega sinó que també ho fa la Generalitat, que actualment ens deu un milió d’euros. Hi ha grups polítics que quan es va presentar una moció per a exigir a Madrid que ens donés tot el que, en teoria i a la pràctica, ens robava, hi varen votar en contra. Perquè és cert que la Generalitat de Catalunya deixa de rebre diners de l’Estat que podrien revertir en la societat garriguenca i catalana directament, però no només Madrid ens ofega: la Generalitat també. En aquesta moció diversos partits, tant del govern com de l’oposició, hi varen votar en contra.

L.G.D.: Els partits independentistes.

A.V.: Entenem que tant s’ha de reclamar el que ens roba Madrid com el que ens roba la Generalitat de Catalunya. El projecte del PSC a la Garriga és treballar pels ciutadans i ciutadanes de la Garriga. Jo sempre ho he dit: des del PSC de la Garriga mai s’ha votat en contra d’una consulta. Mai. Això sí, sí que hem votat en contra quan se’ns presentaven mocions que ens deien quin resultat havia de tenir aquesta consulta. Això no ho tolerarem. La ciutadania ha de tenir un paper rellevant a la política municipal i si li traiem aquest paper, la política municipal no té sentit. Seguirem apostant per una consulta però una consulta clara, que no sigui el que ens digui el que hem de respondre d’entrada. Ho tenim claríssim.

Entenem que tant s’ha de reclamar el que ens roba Madrid com el que ens roba la Generalitat de Catalunya (...) des del PSC de la Garriga mai s’ha votat en contra d’una consulta. Mai. Això sí, sí que hem votat en contra quan se’ns presentaven mocions que ens deien quin resultat havia de tenir aquesta consulta. Això no ho tolerarem

alex valiente06CL.G.D.: Quan va entrar com a cap de llista del PSC a la Garriga volia donar-li un canvi de rumb al PSC del poble. Ho ha aconseguit?

A.V.: Ho hem aconseguit, i ara et faré una pregunta, jo seré l’entrevistador: quin partit polític, de tots els que es presenten aquí a la Garriga, ha treballat tant com el PSC durant els darrers anys? Crec que fer activitats i actes com hem fet nosaltres no hi ha cap partit polític que ho hagi fet. En un temps en què tothom creu que la marca PSC està en un moment complicat, i no negaré que hi som, l’agrupació de la Garriga ha multiplicat els seus militants i simpatitzants. Tenim una família més gran, i no només això, hem fet un acostament, hem estat a totes les comissions on se’ns ha convocat, hem intentat estar al costat de l’equip de govern i, el més important: sense demanar res a canvi fora dels pressupostos. Els volíem per a tots els ciutadans i ciutadanes de la Garriga i no se’ns hi va deixar participar. Aquest equip de govern no treballa per tots els ciutadans i ciutadanes de la Garriga.

L.G.D.: Amb el seu permís, deixaré a l’aire la pregunta que em feia, que ja respondran els nostres lectors a les eleccions. Per a cloure l’entrevista, amb quin resultat electoral es sentirien satisfets al PSC?

A.V.: A mi, una vegada, un amic em va dir, quan em vaig presentar per primer cop a unes municipals amb el PSC, que els èxits no es mesuren per objectius sinó per esforços. Naturalment que m’agradaria estar al govern i ser l’alcalde de la Garriga, però jo no em marco cap objectiu. Em marco veure als meus companys i companyes patejant-nos el carrer, amb una il·lusió boníssima... El 24 de maig no s’acaba res, volem tenir el recolzament de la ciutadania, però volem seguir treballant, sigui des del govern o des de l’oposició. El nostre tarannà i les nostres ganes de treballar no canvien. Per mi, l’esforç està més que contrastat. Fora de resultats, estem molt contents de la feina feta. La ciutadania el dia 24 de maig reconeixerà aquest esforç i aquest treball.

Els èxits no es mesuren per objectius sinó per esforços. Naturalment que m’agradaria estar al govern i ser l’alcalde de la Garriga, però jo no em marco cap objectiu (...) Fora de resultats, estem molt contents de la feina feta. La ciutadania el dia 24 de maig reconeixerà aquest esforç i aquest treball

Entrevista de Marc Bellmunt / Fotografies de Miquel Sebastià

Termes-LG-abr-2015

blog comments powered by Disqus