Com un bon còctel

Tambin_la_lluviaFa ja uns quants anys, i amb tendència in crescendo, que el cinema espanyol i català que se’ns ofereix a cartellera setmana rere setmana s’està destapant, obrint-se camí cap a indrets que fins ara amb prou feines havia tret el cap i que, tanmateix, tenen infinites possibilitats. En certa manera, aquest cinema s’està desacomplexant, fugint de clixés i de fórmules excessivament reiterades. La productora catalana Escándalo Films, corresponsable de les fantàstiques Lo mejor de mi (Roser Aguilar, 2008) i Tres dies amb la família (Mar Coll, 2009), és un clar exemple de modernitat i frescor, així com la celebrada Celda 211 (2009) del mallorquí Daniel Monzón, o Buried (2010) del gallec Rodrigo Cortés, i un llarg etcètera. Tampoc és en va que l’actual director de l’acadèmia espanyola de cinema sigui Álex de la Iglesia, cineasta no precisament conservador, realitzador de la recent i premiada Balada triste de trompeta. Amb això, aquesta tendència, tan positiva com necessària, dóna com a resultat propostes arriscades i innovadores, en l’àmbit formal i també en el narratiu, que és, sens dubte, la gran basa del film que avui tractarem; También la lluvia, d’Icíar Bollaín.

Llegeix més

I després de la boda...

Despres_de_la_bodaSi algun dia us trobeu a Dinamarca, i algú us convida a una festa o celebració, sigueu cauts, no us precipiteu, i penseu-vos-ho bé, abans de donar una resposta. Si al final, després d’un moment de reflexió, us decidiu a anar-hi, estigueu atents, vius, perquè de ben segur que succeirà quelcom, més perceptible o menys, més subtil o menys, que us deixarà fora de joc, descol·locats. I és que les festes daneses són sorpresa segura; xocar, impressionar, commoure al convidat és a l’ordre del dia, és protocol, quasi obligació. Moment de sentències i de declaracions, de confessions, d’obrir cartes confidencials que, potser, parlen de tu.

Llegeix més

El sentiment col·lectiu

Sandra_Hurtado_01El llibre El Moviment estudiantil a Barcelona (1965-1975) de la Francina Espuny, publicat per l'Editorial Malhivern i guardonat amb el Premi Argó 2008 que concedeix la Universitat Autònoma de Barcelona, tant pel tema que tracta com per la seva metodologia emprada, es converteix en un autèntic document en favor de la recuperació de la memòria històrica que es fa tan necessària en els nostres dies. D’aquesta manera, en el llibre podríem diferenciar tres parts: una bona contextualització del període examinat, una anàlisi completa del moviment estudiantil a Barcelona durant el franquisme i una part testimonial amb les entrevistes a diferents personatges que, d’una manera o una altra, van viure aquesta època.

Llegeix més

El plaer poètic en un nou format

Sandra_Hurtado_01L’Espai Digital és sens dubte un lloc molt adient per presentar un videopoema, una creació artística molt innovadora que neix de la paraula, d’un poema per expressar, mitjançant la combinació de la paraula, de les imatges i de la música, els sentiments, les emocions i les diferents interpretacions de l’artista, que en cap cas es troba sotmès a norma ni restriccions perquè, al cap i a la fi, simplement en deixa constància de la seva percepció més íntima i personal. Les fronteres entre el llenguatge poètic i les imatges es desdibuixen, i el videopoema es revela com un nou gènere carregat de força gràcies a les diferents fonts i materials dels quals es nodreix.

Llegeix més

Quina peli més fosca

Quina_peli_ms_foscaMentre per davant dels meus ulls es desenvolupava el primer acte de Señales del futuro, no vaig poder evitar de dir “quina pel·lícula més fosca, no sembla de ciència ficció”. Aquesta sensació em va portar a reflexionar sobre la manera com els directors plantegen l’ambientació dels seus films.

Durant l’època daurada de la investigació i l’experimentació creativa, en el temps en què els corrents artístics se succeïen vertiginosament, buscant exacervats l’autèntica veritat ideològica i plasmant els sentiments i les emocions sobre retalls de tela, el món del cinema també va viure la seva pròpia recerca. Eren temps convulsos i l’art era una resposta a la complicada realitat social i política. Parlem, aproximadament, de la segona dècada del segle XX.

Llegeix més

Tinc un oncle

Tinc_un_oncleHollywood és el McDonalds del cinema. Hollywood, i en general les grans companyies nord-americanes que fan cinema són, simplement, una indústria que viu de la taquilla. De la taquilla, del DVD, del merchandising i de tot el que envolta el producte fílmic i les seves estrelles. I això inclou una cerimònia que es repeteix anualment cap al mes de febrer on s’entreguen unes estatuetes  daurades anomenades Oscar. Com a curiositat us diré que la llegenda explica que el guardó no tenia nom fins que una de les secretàries de l’Acadèmia d’actors  va mirar-se el trofeu i va exclamar: “Ui, si s’assembla al meu oncle Oscar!”.

Com cada any ha arribat el mes de febrer i s’ha repetit l’esdeveniment. I la pel·lícula guanyadora del certamen ha estat Slumdog Millionaire. Vol dir això

Llegeix més