Avui us proposem una recepta molt tradicional a la nostra cuina. És una recepta de les anomenades d’aprofitament, ja que els ingredients utilitzats solien ser restes d’un rostit, de la carn d’olla d’una escudella, etc.
En aquest ocasió hem preparat un pollastre rostit per poder fer aquests canelons que us expliquem a continuació.
Avui us presentem un plat en què l’arròs és l’ingredient principal. En aquest cas, un arròs integral negre poc conegut, ja que només es pot trobar en botigues especialitzades, però que té un sabor molt especial.
L’origen d’aquest arròs ens transporta a l’època dels emperadors de l’antiga Xina, on aquest aliment estava totalment prohibit entre la gent del poble.
Segurament, quan parlem de lasanya ens ve al cap un plat de pasta farcit de carn picada amb tomàquet i cobert de salsa beixamel i formatge gratinat.
Aquest típic plat de pasta té la particularitat que es pot fer de moltes maneres i amb els ingredients que més ens agradin. Per això avui hem pensat en una lasanya diferent i amb un ingredient que tot just comença a tenir protagonisme, ja que comença la seva època: parlem de la carxofa.
Aprofitant el bon moment per assaborir cítrics com taronges i mandarines, aquesta setmana us portem unes postres que es poden fer amb qualsevol d’aquestes fruites i amb resultat que segurament agradarà a tothom. Són unes postres que no necessiten forn, però sí una mica de temps per a poder degustar-les; per això és recomanable preparar-ho el dia abans.
Ja s’han acabat les festes de Nadal i Reis i segurament ens han quedat a casa restes de dolços, com són els torrons, i no sabem què fer-ne.
Ja que som del parer que tot és aprofitable, avui us proposem una recepta molt senzilla, ràpida i econòmica. Hem preparat un bescuit de torró gelat amb una deliciosa salsa de xocolata.
Els ingredients són:
Som a les portes de les festes de Nadal i, com cada any, i seguint la tradició, el torró continua sent el protagonista entre els dolços que degustem durant aquestes festes. El que sí està clar és que han anat evolucionant, i si abans només podíem trobar el de Xixona i el dur d’ametlla, avui dia hi ha una extensa gama de formes i sabors que es pot trobar durant tot l’any.
A Espanya aquest dolç és d’origen àrab, ja que l’ametlla i la mel eren utilitzades a Al-Àndalus per a l’elaboració de molts dolços. També cal dir que la climatologia de les terres ibèriques va afavorir el cultiu de l’ametlla i en particular la varietat Marcona.
El plat que us presentem avui va acompanyat d’una salsa d’espinacs, una verdura de la qual s’ha cregut, durant molt de temps i de manera equivocada, que contenia gran quantitat de ferro.
Aquesta idea equivocada va començar quan el Dr. J. Alexander, qui va determinar el ferro en els espinacs, en va trobar 0,003 gr. per cada 100 gr., i la persona que havia de passar els resultats a net va equivocar-se tot escrivint 0,03 gr., és a dir, 10 vegades més. Als anys 30 va aparèixer Popeye, el qual es va fer famós per la seva força gràcies a la quantitat de llaunes d’espinacs que menjava, i no seria fins uns 7 anys després quan uns metges alemanys van recalcular les dades i es va detectar el error.
