Lorax_En_busca_de_la_trufula_perdida-322812684-largeEl cinema Alhambra presenta aquesta setmana una cartellera heterogènia i per a tots els gustos i edats en la que regna quelcom essencial pels dies que corren: el positivisme. Les tres propostes tenen la virtut d’extreure missatges optimistes de situacions a priori desfavorables i ens faran sortir del cinema amb un somriure agraït.

El programa comença amb Lorax, un film d’animació familiar entretingut i amè de missatge ecologista que si bé ha estat rebut per la crítica de manera irregular, no deixa de comptar amb una polida tècnica visual i un argument distret ideal per una tarda de cap de setmana. Del director de Gru, mi villano favorito (2010), Lorax segueix l’estela dels personatges fantàstics i les faules amables sense més pretensions que aquestes, lleugera i agradable.

La segona proposta ve d’Alemanya; quelcom que podria ser dramàtic fet comèdia costumista que ens parla de l’anada i tornada d’una família turca al país germànic. Després de dues generacions, l’avi d’aquesta família decideix tornar-se’n a Turquia, però tots els membres estan ben assentats al que ja és el seu país, reticents a moure’s d’allà. Simpàtica i intel·ligent, Almanya: Bienvenidos a Alemania és bon humor poc avocat al culebrot o el melodrama.

I per últim, trobem Los infieles, pel·lícula francesa dividida en petits relats de varis directors –entre altres dirigeix i actua el guanyador de l’Oscar a millor actor d’enguany, Jean Dujardin, i el també guardonat pel mateix film Michel Hazanavicius– que assalta la temàtica de l’amor i les infidelitats amb un humor a vegades més negre, a vegades més innocent, i a vegades directament absent, amb les dosis de sentimentalisme i dramatúrgia pròpies d’aquest tema. Per la irregularitat del seu conjunt és un film bastant més entretingut que bo, però en tot cas no fa mal de veure.

Tariq_Porter_03

blog comments powered by Disqus