Crítica a Blog
- Detalls
- Categoria: Crítica de cinema
Passa –ara per ara– amb tots els llargmetratges de la productora de l’Escac, Escándalo Films: el costumisme és l’element clau, l’índex en totes les seves propostes. Fins i tot amb la reeixida sèrie d’animació de Juanjo Sáez, Arròs Covat, l’eix central és una (desgraciada) vida a la Barcelona actual, amb un entorn pròxim i conegut per pràcticament tots els seus seguidors. Així és també amb El millor de mi (Roser Aguilar, 2007), així és també amb Tres dies amb la família (Mar Coll, 2009), així és també amb Trash (Carles Torras, 2009), i així és també amb Blog (Elena Trapé, 2010). Climes propers, històries a priori simples, contextos fàcilment identificables, són senyes que Escándalo Films ha fet seves, configurant així amb escassos títols una marcada personalitat artístico-comercial, especialitzada en una manera de treballar oberta però tanmateix sempre emmarcada. Primer aixopluc per a joves cineastes, és ben notable el trampolí que segurament suposa per la gent que hi ha treballat, així com el reconeixement que la productora ha assolit a base d’òperes primes, totes elles estimables, de cuidada realització.
Qualsevol valoració del que està passant en el món àrab aquestes darreres setmanes està resultant allò que en prospectiva en diem “esdeveniment”, que no és cap altra cosa que un gir inesperat en el curs d’una tendència.
Una vegada més, en el darrer plenari del mes de gener hem votat en contra de la modificació urbanística del sector B8 Can Tamayo, feta per encabir la incineradora.
En l’àmbit de la gestió es parla de l’acrònim SMART, per a la definició d’objectius personals, professionals i de les organitzacions. El que pretén és que els objectius siguin específics, mesurables, assolibles, rellevants o reptadors i assolibles en el temps. No parlarem del que passa quan realment s’assoleixen els objectius que, any rere any, han de ser més grans i han de reportar més beneficis. Això ja ho estem patint tots. El creixement té un límit.
Vull agrair a tots la bona acollida que ha tingut El Racó de l’Etrúria en aquests primers dies. La resposta a la idea de fer un espai Consultori, ha estat, gràcies a vosaltres, un èxit. És per això que he pensat que fóra bo desdoblar les possibilitats del Consultori, i si la resposta que necessita la vostra pregunta és massa llarga o té un interès que entenc que pot ser general, la contestaré en forma del que anomenaré Classe de Cuina. Aquestes respostes més desenvolupades les editarem quinzenalment, renovant-les de manera alternativa amb l’espai destinat al meu article d’opinió, el Plat del Dia. 
Dies de moltes converses, aquest gener tot just passat, sens dubte la part més apassionant de fer política. Hi ha ganes, hi ha interès, hi ha crítica, hi ha molt debat a la Garriga, no descobreixo res. El que trobo imprescindible és que aquest debat no es limiti per a un període com l'electoral, ni tan sols es limiti als partits polítics o a les organitzacions i persones que representen democràticament a la ciutadania.
Si una cosa tenim a La Granja és que som escatològics, i sent d’una nació amant del caganer, el patufet i de fer cagar el tió podem dir que som molt catalans. Nosaltres, però, anem molt més enllà: ens caguem en tot i tirem merda al primer que passa.
El fàcil en una producció amb baix pressupost i altes pretensions econòmiques, i encara més si es tracta d’un film de ciència-ficció, és anar pel camí de propostes com 
Molt bones amics de La Garriga Digital.cat, un cop més!
